Dignitat de la reportera

Ets a Madrid. Quan tornes al piset després de les entrevistes, saps que no podràs resistir la temptació d'encendre l'ordinador abans d'anar de pet a la dutxa i relaxar-te. Com tantes altres coses, l'ordinador et té absorbida, així com la societat de la informació tòxica d'aquell ambient.

Mirada perduda mentre s'excita la pantalla. Mires l'hora del rellotge penjat del teu canell aromatitzat i et disgustes una mica doncs veus que no ets a temps que l'entrevista entri a les notícies de la nit. Et mossegues com sempre el llavi pintat i molsut amb les dents. Notes vermellor. Potser sortirà al web, rumies deixant el llavi tranquil. Al final, treus la gravadora de la motxilla i acostes la cadira al seu lloc. T'asseus, disposada a fer feina. T'has oblidat de la dutxa de moment.

Saps que en Marc, a la redacció de noticies a Catalunya; espera que li passis l'últim resum de premsa del congrés dels diputats. Entres la contrasenya al pc, que resa en fons blau com el teu nom; "Marina". Recordes la dutxa, però primer el primer, doncs tens temps; total, avui no penses ni sopar perquè els texans han fet pressió sota el top per tal que oblidessis l'àpat; de fet, no arribes als mil euros, i cal conservar la roba, que menjar també resultar car.

De seguida l'arxiu comença a carregar. Fas badar els teus ullets del mateix color del mar, i desplaces color carn fina i articulada la teva mà damunt el ratolí. Et centres, comences a carregar l'arxiu i obres la missatgeria, badalles i t'estarrufes els rínxols bruns i rebels rere el clatell, després de deixar-lo anar. T'acomodes.

Fas un bot per dins i per fora. Tres missatges. I això que només fa dues hores que ets fora; aquests són recents i te'ls han enviat quan eres fora a treballar. Ets curiosa. Al messenger, l'enllaç electrònic de la Laia, una amiga d'una revista on de tant en tant, escrius algun articulet; és l'únic que sembla important. La resta són frikades, penses. Poden esperar. El missatge diu així: Important: documental de telemadrid, urgent. Petons "wapa".

Com és un missatge d'un "ligue" que vas fer l'any passat a la platja i amb qui vas sortir abans que et destinessin a Madrid, saps de seguida per on anirà la cosa. És de la plataforma de la llengua i és independentista, aquests s'alteren per no res, penses; no tot és tan greu. De fet, la vas deixar per ser "una mica radical". Tot i així, miraràs el missatge, tu també et guanyes la vida en català i valdrà la pena. Tornes a recuperar més llunyana ara, la imatge d'un cos nu i revoltat, sota un raig d'aigua calenta. Te'n desfàs ràpidament.

Deixes estar el missatge uns segons per enviar l'arxiu, que ja s'ha carregat. Amb cura, afegeixes sis o set línies carinyoses i picants a en Marc, que és de la broma. T'acomiades com sempre, amb un petonet. Firmes, "adew wapu! Acte seguit obres l'enllaç, que et porta directe al YouTube. És un vídeo, clar. El portàtil carrega amb lentitud, remuga fent un "crec-crec" suau i quasi inapreciable; s'encén el ventilador. Esperes. Doncs la teva connexió wi-fi va tot sovint coixa. Refresques la direcció electrònica i puges el volum del portàtil. Obres el calaix de l'escriptori i fas temps cercant el tabac que proves inútilment fa anys d'oblidar.... Treus un luky i l'inflames, però no te'l fumaràs, perquè se t'acabarà consumint entre els dits, quan comencis a flipar. Exhales fum i contrarietat.

Efectes especials, llampecs i tempesta desfermada! Càmera lenta i oculta, investigació i plans intermedis; contra picats i una sintonia acord amb el d'una pel·lícula catastròfica que et fa restar expectant a la cadira amb els ulls com plats; Un formigueig incòmode se t'escola a l'interior del cervell sense pietat...veu en off: En nuestro documental de hoy, vamos a hablar de ciudadanos de primera y de segunda... Desvies l'atenció encara serena a la durada del reproductor; 46 minuts. Recobres l'atenció a la veu en off, que com un reguer de pòlvora, segueix inflamant un missatge que et comença a preocupar... En los comercios, en la seÑales, en los colegios… en las calles… en los organismos Públicos… en los restaurantes, en los carteles de prohibido, en el transporte público, en los aparcamientos, todo en catalán… sólo! En catalán!

Está sucediendo con el Castellano en cataluÑa... Está quizá.. en peligro de extinción? El profesor de filosofia de la universidad de Barcelona …. Así lo cree.. Durant el "visionat" t'has fumut dos whiskys, plores i t'amargues com no ho feies des de feia anys. Busques un camell prop de la Cibeles i et lies uns porrets com quan eres més jove; et despatxes per telèfon de la feina. No val la pena de pensar res ni contestar. Així, et desplomes al llit amb una bona castanya i amb ganes d'oblidar els compatriotes silenciosos, pels que fins ara treballaves. Ebria, t'adorms.

A l'endemà ja has fet l'equipatge; tot i la ressaca te'n recordes perfectament de tot. Tornes a casa dels pares amb cotxe, doncs encara no s'hi pot anar amb Ave; pagues als peatges com a tot bon català i t'independitzes a la teva d'aquell món de bojos pel que ja has decidit, no val la pena existir ni treballar. T'ha agafat un rampell important de dignitat periodística i has decidit, anar a plantar naps al maresme amb la Laia; - a la merda la dignitat del periodista - li dius quan ella et demana explicacions després d'abandonar els seus llavis després del filet que li has fumut. Al final, destrosses el portàtil amb un bon cop de mall que trobes a una masia en runes i t'allunyes a fer pintades amb tacker a les parets de les urbanitzacions que ara hi ha al poble;- que facin com els hi sembli-, penses. N'estàs farta, d'hipocresia i necessites desintoxicar-te d'un cop. Visca la dignitat!!