Dieta mediterrània

Un relat de: Rodamons


Dieta mediterrània
amb mètrica al gust
i ritma lliure.


Menú de degustació

Entrants:
Orelletes de bresquilla
almivarada,
amb llavis de pera
amerades de moscatell.


La mel de la teua mirada,
dues illes ambarines,
em convida
a assaborir la teua orella,
bresquilla que degota
un lòbul d'almívar
empomat
per la meua àvida llengua.
Llavis amatents,
com dolços tall de pera
amerats en la mistela
que la teua llengua destil·la.
Mossegue, llepe, taste
amb deler els seus matisos.

Primer plat
Maduixot amb mel.

L'argentat raig de lluna
que reflexa la bronzina
pell del teu turgent pit,
retalla la silueta
com d'un pastís
coronat pel mugró,
que com un maduixot
s'alça desafiant a la gravetat,
cobert per la selènica llum,
com una capa de mel.
La llengua,
resseguint el contorn
de la dolça mamella,
replegant la mel
que li regalima,
arriba al maduixot,
ferm en el cim,
amatent de l'escalfor tèbia
d'uns llavis complaents,
d'una llengua juganera.
La dolçor de la mel,
l'acidesa de la maduixa,
obnubilen el meu seny:
al món sols hi ha
mugró i mamella!

Segon plat
Caneló farcit
de rellomello
i broqueta de
fruites del temps.


Un camí de cabells d'àngel,
sobre el suggestiu plat del teu pubis,
porta la meua concupiscència
als llavis entreoberts
d'una figa en saó
banyada en suc de melassa.
Sobresortint el gerd,
fruita d'estiu madura,
tasta la llengua
amb deler la seua textura:
s'obri més la figa
regalimant el dolç xarop.
És aleshores quan el rellomello
la travessa com una broqueta
penetrant en el caneló
on encaixa i s'estreny.
Ha entrat en un nou món
de sensacions,
càlid i aquós,
fregant primer amb suavitat
després amb luxúria,
i a la fi
esclata!

De postres

Plàtan amb nata

Xavier Vidal

Comentaris

  • Ara entenc...[Ofensiu]
    aiguasalada | 09-03-2007 | Valoració: 10

    per que tots els especialistes recomanen la "mundialment famosa" dieta mediterrània i per que té tant d'èxit entre tot aquell que la prova. Has de penjar l'adreça dels restaurants que participen en aquesta promoció: tindran una ocupació del cent per cent.
    M'he quedat amb la boca oberta, resseca; tinc la sensació de que em falta saliva... i amb grans desitjos, que dic desitjos: necessitat!! de paladejar, de fruir d'aquest Menú de degustació amb ànsies no controlades...
    Excel·lent poema, versos, paraules, descripcions, imaginació i sensualitat!
    Gràcies pel teu comentari.
    Una abraçada que t'envolti de tot un món de la meva aigua.
    aiguasalada

  • La dieta de l'eròtica[Ofensiu]
    angie | 07-03-2007

    Un menú multiorgàsmic, jeje!
    Els entrants preparen l'"estòmac" :
    Llavis amatents,
    com dolços tall de pera
    amerats en la mistela
    que la teua llengua destil·la.

    El primer plat, fa aturar cada salivera abans d'ésser empassada.
    El segon plat (potser el més difícil de descriure amb termes culinaris) fa que caigui una mica l'elegància dels versos precedents. Això del caneló no m'agrada gaire. Però s'ha de reconèixer que hi has posat el carinyo del bon cuiner i el voler satisfer el partener (en aquest cas el lector).
    Les postres molt tòpiques, no?.

    Espero el comentari no et decebi. De fet, el poema és més gràfic que altra cosa, des del meu punt de vista i pensava en començar a llegir-lo que hi hauria potser més provocació d'olors i textures... He vist els altres comentaris, tots afalagadors i potser és això el que m'ha fet decidir a dir-te el que, per a mi (i només per a mi) trobo més fluix.

    Et felicito però per la posada en escena. No t'aturis!

    angie

  • uuaauuuuu[Ofensiu]
    llumdenit | 07-03-2007 | Valoració: 10

    Quina imaginació!
    m'ha encantat aquest poema, el trobo molt original.... fa venir ganes de menjar.. erotisme. Es pot repetir? jaja
    gràcies pel teu comentari, he provat de llegir-lo al revés, és curiós.

    una abraçada
    llumdenit

  • Tot embafa![Ofensiu]
    Dyonisos | 05-03-2007 | Valoració: 10

    Al meu poble diem això, que tot embafa...
    Però... Està tan bo!

    Una forta abraçada!

    Dyonisos

  • una dieta fantàstica...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 05-03-2007 | Valoració: 10

    jo vull que em recomanin plats així... jejejeje!
    Ara, sense broma, el poema és molt bo. Té un punt eròtic i una imaginació boníssima. Està escrit amb desig i versos acertats...
    m'ha agradat!!
    un petonet

  • Ummmm. ummmm[Ofensiu]
    rnbonet | 04-03-2007

    Un xic empalagós, però de molta bona menja. Millor que el 'règim' que tinguérem, sense dubte.
    I això, fa prim o engreixa? Hauré de consultar-ho amb el metge.
    Salut i rebolica!

  • mmmmmmm...[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 04-03-2007 | Valoració: 10

    Farta de dietes miraculoses, a partir d'ara em dedicaré només a seguir la teva "dieta mediterrània" (al meu gust i ritme, és clar!)... jejejee!
    L'art culinari és tan eròtic... enhorabona pel teu poema, has aconseguit una bona barreja de gust propi.

    petons!

  • el platan amb nata,[Ofensiu]
    crow6 | 04-03-2007

    m'ha semblat de lo millor.
    gracies pels teus comentaris.
    trobo que escrius molt be.
    adeu.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

49107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos