Diagonal 629 - "Nen autista"

company, escrius molt bé, ja et dic que sempre me n'oblido que tens 13 anys... o ja son 14? M'agradaria molt conèixer-te en persona. Un dia serà.
Respecte als comentaris de més avall, és cert que mentre llegia, pensava, com pot ser tan espabilat un nen autista? com pot saber-ho? Però, al no entendre-hi, em pensava que deuria ser així. De totes maneres, potser, més que autista, és un nen maltractat, no? Ah! Respecte al comentari que es fa de la mare, em sembla que no tenim elements per assegurar que sigui una maltractadora; t'has aturat a pensar l'esgarrifor que t'agafa quan perds de vista un fill o filla? Vull dir que potser només ha perdut els nervis. També diu que parla amb ella tot el que vol.
Què més? Que m'ha agradat el to. Com el nen sembla molt xuleta quan està amb la mare i després, a poc a poc, li van agafant les pors en haver-se perdut.
Cert que no té massa relació amb el tema comú, però això ja ho arreglaràs quan l'imprimim (perquè en farem un llibre, no?), només afegeixes quatre pinzellades sobre la plaça i ja està.
I prou, quin rotllo!
Ah! Que vaig prometre no valorar fins que les notes tornéssin a ser el que eren, o sigui, un 8 és un notable i un 6 una bona nota.
Que una abraçada
Glòria

a mi no m'acaba de fer el pes... em resulta potser una mica massa repetitiu... i això que ha dit el pivotatòmic... que no crec que siguin conscients de que estan malalts... es fa difícil d'entendre que un nen pugui pensar tan bé com aquest.
i... potser es desvia una mica del projecte, no?
però bé... no cal atacar tant!
veig que tens molts relats nous, ja em superes de calle! m'he de posar les piles!
petons,
aNNNa

Respecte a moltes coses podria fer comentaris ara mateix. Per exemple, podria començar dient que, com ja he dit només unes dues-centes mil vegades, escrius molt bé pel jovenet que ets, però al mateix temps, podria continuar que en aquest relat, més que en altres, es nota. Es nota perquè no sembla que t'hagis documentat gaire sobre què és un autista i què li passa. Després, per mi que treballo en aquest camp, tractes el tema dels matractaments i els abusos com si no anés a més la cosa, quan és el que més traumatitza els nens i nenes (a part de la falta d'afecte, of course). El nen sembla més aviat paranoic que no autista. Ostres, sembla tot negatiu, però nooooo! Ja t'he dit sempre que escrius molt bé!

...anat el sant al cel! Jo, esperant l'aparició del xiquet aquell que va de la mà de sa mare... i m'apareix la troballa... De morros, paisà!
Molt bona la "mise en scène"... , una mica increïble el personatge, en certs aspectes... I en altres, logradííísssssim!!!
PS. Per cert, m'agradava més la Llibertat que les obscures aus d'ara. Sobretot per la mamella que mostrava... (És un secret,no ho digues a ningú).

Es un relat, que mha fet pensar molt.
No se si tens algun nen autista prop teu, pero u es descrit força bé, especialment amb la fóbia perque els toquin i la seva inteligencia.
M'has despertat uns records de un nen que es va fer estimar molt en pocs dies.

Encara que té raó el pivotatomic en el que diu, també es pot destacar que el relat transmet prou bé la sensació d'amargor i la fòbia. Posar el narrador en la pell d'un nen autista és un repte molt difícil.

salut!

No sé que ha pasat abans...

...segueixo...

m'encanta com descrius la fobia que té el protagonista a que el toquin i la por i desorientació que sent. I la rancunia i l'odia, barrejades amb enveja, vers la resta del món. Però...

...En canvi, no em resulta creïble que ell sigui tan conscient del seu autisme, que, amés, a vegades es barreja amb altres temes, com quan parles de que és un "empollon". Penso que t'hauries d'haver informat una mica més sobre l'autisme, les seves formes i síntomes, per fer una descripció més creïble del món del personatge.

Una altra cosa, aquesta com a impulsor del projecte. Quan vem establir una situació base, la meva idea era que, d'una o altra manera, aquesta es veiés reflexada en el relat. donat-los a tots un punt d'unitat en la diversitat. Crec que tu has passat soberanament del marc de referencia (ja saps, Diagonal 629 i tots els personatge involucrats) i has escrit un relat independent o molt tènuement relacionat.

I, per Déu, recorda que no és "tenir que", sino "Haver de", un dia tindras un disgust a la classe de català, tu...

En fi, ja saps com sóc jo, sempre buscant la manera de fotre't, estimat punyeteru...

Com sempre, hi ha coses que m'agraen molt del teu relat i d'altres que em sembla que no te les has rumiat bé abans d'escriure-les.

Comencem per les good news: m'encanta com descrius aq

quina vida més trista que té aquest pobre nen! per si fos poc la seva malaltia només li faltava que el maltractessin i la situació del seu pare...
I jo que em pensava que sa mare era una bona dona (en teoria li donava diners al captaire) i mira...

Pel que estic veient aquest recull té de tot: humor, drama, realisme, fantasia... genial! Que es noti el toc de cadascú!

Apa noi, una abraçada i molta màgia!