DIA DE LA DONA

Un relat de: Materile

DIA DE LA DONA

Aquest any és un any de tragèdies immenses per la HUMANITAT, i la dona en paga la factura més cara. No podem comparar, simplement lluitar.

Com podem dir que és el dia de la dona treballadora quan no hi ha treball?
I les altres dones, que no compten? Dones que tenen la sort de treballar però lluiten perquè el dia a dia no les engoleixin. Lluiten per la DIGNITAT, PER LA IGUALTAT DE DRETS, PER LA VIDA...

Les dones que fugen de la mort perseguides per guerres que ni tan sols elles han votat, que porten els seus fills en braços i els han d'alletar de no se sap què, perquè no els queda llet!

Les dones velles que han lluitat tota la vida i han d'abandonar tot el que han construït per seguir la seva família, aquesta dona que ja no pot caminar, que ja no li queda ni gota d'esperança, que la seva feina és no donar feina i continuar vivint.

L'àvia que veu com la vida l'ofega perquè els fills i els néts no poden viure, que cauen en depressions i que les drogues se'ls emporten; i cada dia, aquesta àvia, es renta la cara amb les llàgrimes que rodolen galta avall...

Dones maltractades per les seves parelles que amb mirada d'odi els claven un ganivet. DONES, DONES, DONES, DONES DEL SEGLE XXI !!!!!!

HOMENATGE I SUPORT A TOTES LES DONES!!!!!!!!!!!!!!

MARIA TERESA GALAN - 8 de març de 2016



Comentaris

  • COMENTARI[Ofensiu]
    Noia Targarina | 15-03-2016 | Valoració: 10

    Jo crec que es una veritat com un temple ! es la realitat d' avui en dia de la Dona I de les generacions anteriors de dones !

  • Em trec el barret[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-03-2016 | Valoració: 10

    Maria Teresa, em trec el barret davant aquesta llista de realitats. M'afegeixo a tot el que dius. Lluitar sempre, fins quan? És com nosaltres, els cecs, lluitar sempre, fins quan? M'encanten relats com el teu, que fan vibrar la sang. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Apunrs de realitat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 14-03-2016 | Valoració: 10

    Apunts de realitat. Com pot ser que el ésser humà arribi a ésser tant, tant inhumà?
    Aquest escrit és un clam esgarrifós. Unes preguntes, possiblement sense resposta...
    —Joan—

  • Un escrit que fa estremir![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-03-2016 | Valoració: 10

    Ens pensàvem que a hores d'ara, encetat ja el segle XXI, el tema de la desigualtat de gènere ja seria un tema superat. Però, vet aquí que, atès el que ens mostren els mitjans de comunicació, la tragèdia s'abat encara més sobre les dones, éssers més vulnerables perquè carreguen amb els fills que han d'alletar.
    Com dius tu, és una paradoxa que es celebri el dia de la dona treballadora quan no hi ha treball ni esperança d'aconseguir-lo. Ni tant sols aquelles dones que han arribat a l'edat del merescut descans poden estar tranquil·les veient com els fills i els néts tenen una vida sense recursos ni expectatives.

    Ho has comentat molt bé, Materile; ha estat un escrit que fa posar la carn de gallina i que és real com la vida que ens ha tocat viure.

  • Relat colpidor al màxim[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-03-2016

    Em poso a la pell d'aquestes dones que veuen que els seus fills passen gana i fred i no poden fer RES per a mitigar-ho.
    Que inhumana és la raça humana!
    Espero que estiguis recuperada del tot.
    Una abraçada, Materile.

  • molt bonic i tendre[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-03-2016 | Valoració: 10

    Tens rao Maria Teresa, jo també estic anguniosa i trista. Quins moments que vivim mes dolorosos per dones i criatures que son les persones mes febles, sense descuidar els ancians. Que encertades les teves paraules. Les comparteixo plenament.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: