Desplego un cobricel de pluja fina

Un relat de: Xantalam

*

Sota la pluja
Sota la pluja desplego un mapamundi
JOAN BROSSA



Desplego un cobricel de pluja fina

Si cada estrella obrís un paraigua
s'extingiria el degoteig
de llum, la pluja d'estels i la nit clara.

I si la Terra tanqués l'ombrel·la,
dibuix de núvols i de cel,
ni plouria més ni tindríem goteres.

Sobre el meu llit tinc un cobricel
de pluja fina, per abeurar
el cos a pleret, en la malenconia.

Comentaris

  • Excel·lent![Ofensiu]
    Leela | 29-09-2009 | Valoració: 10

    com molts dels poemes que, després de molt de temps de voler-ho fer he pogut llegir amb calm. M'agrada moltíssim com escrius. Penso que saps trobar metàfores, símils preciosos com aquest:

    "Si cada estrella obrís un paraigua
    s'extingiria el degoteig"

    És un plaer llegir-te, de veritat!
    Una abraçada!

  • pluja fina[Ofensiu]
    lluis perealbert | 11-09-2009

    Si cada estrella obris un paraigües,.... meravellosament sublim .

  • Aparent senzillesa...[Ofensiu]
    rnbonet | 04-09-2009

    ....que ens deixa bocabadats i contents; delicadesa en la forma i les imatges.
    Salut i rebolica!

  • arpegis [Ofensiu]
    franz appa | 03-09-2009

    Molt ben filats aquests versos d'aire popular que quasi estan demanant una melodia senzilla i lleugera que faci passar alguns acords amagats que deixin ressonar ecos melangiosos a dins l'oïda.
    Com aquest poema, que ens fa volar per estrelles, per l'atmosfera de la Terra cada cop més assedagada i per la conclusió malenconiosa de ladarrera estrofa.
    Una abraçada,
    franz

  • gypsy | 03-09-2009

    d'íntimes sensacions, despullades, ínfimes, pures com els mots que les embolcallen, delicats i precisos. Transferir emocions a raig en una dolça pulcritud que tenalla al lector desprevingut.

    Molts petons poetessa!

    gypsy

  • Pluja d'inspiració![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 03-09-2009

    Sembla mentida els versos que has escrit a partir d'aquesta imatge tan preciosa. És clar que tot ajuda em diries sabent molt bé de la teva modèstia, però et dic Xantalam que només amb els darrers versos m'has deixat embadalida.
    Penso que ja m'he acostumat a la teva poesia i sempre que et visito quedo meravellada. Parlo des del cor, res de floretes de compromís, ja ho saps Empar.
    Rep un petó ben fort, maca!

    Mercè

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

591 Comentaris

140820 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic