Desigs

És preciós!!!!

Aquests dies de transició en que preparo el viatge (marxo dissabte) tinc temps per passejar per aquí, i llegir una miqueta.

I cada cop que m'endinso en allò que escrius, penso que m'hi quedaria unes vacances senceres.

M'has deixat un comentari preciós, que m'ha fet somriure a la vegada que estava com un tomàquet. M'ha encantat, de veritat!

Quan necessiti aquella dosi de màgia que despren, el visitaré. Que de ben segur que serà sovint.

Juguem plegats? Al que calgui, jo també hi estic d'acord ;)

A que la lluna brilla com ho fan els teus versos, a que la pilota es tan tova com em poso al llegir-te, que la granota crida en silenci que em vinguis a salvar amb la teva tendresa..

És difícil no tenir por tot i que em considero forta. Això d'anar a contra corrent a diari és un xic feixuc, i la injustícia i la incomprensió a voltes em bloquegen.

Tot i això no m'aturo, i defenso el que sento per ella i la llibertat que vull aconseguir tant per la nostra relació, com pel meu estimat país, com per la meva pròpia persona, i ho defensaré amb ungles i dents sempre que calgui.

A voltes tothom et gira l'esquena, a voltes trobo gent com tu que em fa somriure i encara no sé del tot el perquè.

Agraïment i dolçor en forma d'abraçada es dirigeixen ara mateix cap a tu, amb força!

són invents constants que instal·lem a la nostra ment, i els donem tot el joc que ens sembla, els demanem tot allò que volem. Als desigs, els fem somniar els nostres somnis, i per això, els podem deixar dir coses tan boniques com aquestes:

"...Mirar-te

Recollir els gestos i els esguards
i aquells reülls de quan t'amagues
esbrinar els teus desigs
i amb tot
inventar històries alades".

Inventar històries, inventar desigs.... sense límit, sense preu, sense condicions... què bonic!

Un petonàs, Mandalf!

PS. Per cert.... encara no t'han arribat els gusaniyus??? (no hi serem a temps!)

Felicitats Mandalf, per tanta simpatia i tan bon humor.... de tan bon matí!

i trobo que te'n surts prou bé. Bé, no puc dir que excel·lentment, clar, ja ho saps tu prou bé.
Que et vull destacar? Bé, primer algunes coses que no cuadren. La primera estrofa, per exemple, que fa? Vull dir que els que escribim poesia (o ho intentem), sovint ens "enamorem" d'alguna paraula, o d'alguna frase, però... l'enamorament és una mala companyia pel poeta! (al contrari del que es pensa molta gent en aquesta web). Cal saber molt bé: que es vol dir, com es vol dir.
Bé, això val per a qualsevol escrit, ja ho saps. Però en la poesia, s'ha de filar molt prim. Molt! Perquè aquí no hi ha mitjes tintes.... Un relat pot tenir un tros avorrit i funcionar, però un poema.... és massa curt! No hi ha temps pel perdò.
Segueixo: Jo, sincerament, treuria el primer vers. Aleshores tot prendria el seu sentit (ho sento, t'havies enamorat del primer vers?). Fins a "Mirar-te". Auí hi ha més feina, que no faré (sinó reescriuria el poema jo, i no toca).
Ara, el vers
aquells reülls de quan t'amagues
és deliciós. Ho veus, per què? Però això d'inventar històries alades... no m'acaba de convèncer.
Bé, espero no haver estat massa dur.... És que quan m'agafa la bena... em perdo.

Boig!

Avui, la soneta, ha marxat a " Can Pistraus", veràs demà, vull dir d'aqui a una estoneta-
Ep ! que m'has fet el comentari nº 269.....
:-) pillin, els dos derres números son ....jejejeje.

Vinga, cap a la cabaçeta ! com els meus gossets. Un petonet. Pilar.

Hola Mandalf,
Quan una persona escriu amb aquesta sensibilitat és que els seu fons està ple de bons desigs, i alhora cerca a través de la poesia i l'observació quins són els desigs tan amagats que tot sovint ens neguem a treure.
Que bonic que és assaborir l'art d'una conversa, l'excitació d'un amor intens, intentar comptar les ones del teu mar, inventar històries per no dormir i sobretot saber veure i desxifrar el codi dels teus ulls.

Brindo per la poesia i pel nostres somnis,
Roda03

L'essència és la mateixa que en el meu poema "Et veig".
Ja m'agrada això de compartir inspiracions amb un relataire com tu...

Uns versos plens del somni més preuat.

"Recollir els gestos i els esguards
i aquells reülls de quan t'amagues
esbrinar els teus desigs
i amb tot
inventar històries alades".

Chapeau!

angie