Cercador


Llista categories

DESCOBRIR L'ODI

Un relat de: Gemma Matas Gustems


Només era un nen però quantes experiències agres li havia tocat viure, quanta soledat, quanta tristor...
Estava assegut en un esglaó del pati de l’orfenat. Necessitava estar sol, necessitava pensar en la seva vida i en perquè estava allà. On era la seva mare? On era el seu pare?
Tenia agafada fortament una fotografia del casament dels seus pares. Recordava les paraules insistents de la seva mare quan li va donar mentre l’omplia de petons “té guarda-la bé i sobretot no la perdis, encara ets molt petit però sempre et recordarà la teva mare”
En el seu cap retronava el cop de porta del pis. El seu pare ja en tenia prou i per fi acabava de cridar i de barallar-se, la mare no gosava obrir la boca, li tenia por, sabia que si se’l hi negava a qualsevol desig acabaria rebent cops i més cops, el seu cos tremolava i el seu cap era un mar de confusions.
Seguia el silenci, ara venia la fressa d’una cadira al moure’s, una espècie de sanglot i el soroll que feia el líquid d’una botella al caure dins d’un got, desprès una pudor molt forta a tabac.
Recordava la cara de la mare cada cop més trista i plena de cansament. El fet es que tornava a estar embarassada i la seva desesperació era tal que ja no coordinava bé, va anar cap a la porta l’obrí i seguí caminant sens ni mirar cap on anava. De cop i volta, va caure daltabaix de les escales i tot es va acabar...
Ell només tenia sis anys però mai oblidaria l’esglai que va tenir al sentir el crit de la seva mare i el soroll de la caiguda. Es va aixecar ràpidament, va baixar les escales corrent com un boig i la va veure estesa a terra, plena de sang, mirant-se’l sense dir-li res, només mirant-se’l, com si volgués expressar alguna paraula que no podia articular.
Recordava les últimes paraules del seu pare quan el va deixar sol davant d’aquella porta amb la maleta al costat, quan després de picar li va dir “espero que estiguis bé”, mentre tirava carrer avall.
Amb unes tisores va retallar la figura del seu pare!

Gemma Matas

Comentaris

Afegir comentari
  • Malauradament[Ofensiu]
    missatger | 04-08-2012 | Valoració: 10

    m'és molt familiar el teu relat, tant que el cor s'he m'ha accelerat. Ara que sóc mare encara entenc menys que tinguin lloc aquestes situacions, i en són tants els nens i nenes que ho pateixen. Sentir-se abandonat és una sensació de buit indescriptible. Però mai s'ha d'abaixar el cap, sempre endavant!
    Enhorabona pel relat!

  • Infern i esperança[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-04-2012

    Cap persona hauria de viure l’infern en vida que són els maltractaments.
    I, evidentment, cap criatura hauria de contemplar com un dels seus pares maltracta l’altre.
    Tampoc un fill hauria de veure morir a qui li ha donat la vida mentre és petit, encara que més tard s’imposi allò que anomenem “llei de vida”, i menys encara de mort no natural, sinó violenta.

    El teu menut protagonista ja ha vist i viscut tot això en el seus primers sis anys d’existència.
    Evidentment, tot plegat deixarà una marca indeleble en ell, de tal manera que l’adult en què es convertirà haurà de carregar amb una sèrie de vivències que poden marcar el seu quefer futur.
    Només queda esperar que sigui capaç de superar-ho... ja que les persones han demostrat, per sort per a elles i malgrat l'odi que les ha envoltades, que són capaces de fer-ho i de sortir-se’n!

    T’envio una abraçada de les bones,
    Unaquimera

  • Agraeixo les teves paraules[Ofensiu]
    magalo | 04-04-2012

    Que trist que els nens petits hagin de passar per experiències tan dures com aquesta. Sembla el guió d'una pel.licula però malauradament és una realitat que no hauria de passar.
    Felicitats pel nét! Espero que la seva arrivada us ompli de moltíssima felicitat.
    un petonàs
    Marta.

  • Brutal![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-04-2012 | Valoració: 10

    Un relat brutal, duríssim! Descriure situacions així, encongeix el cor; però saber-ho escriure així, anima a l'amant de la literatura. Relat de passions, de fotografies en blanc i negre, una cara d'infant carregada d'odi i un retall de fotografia a la paperera. Passió desfermada. Una abraçada.

    Aleix

  • Pobres criatures[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-03-2012 | Valoració: 10

    les que han de viure experiències tan traumàtiques.
    Bon relat , Gemma ! Et felicito !

  • Un relat...[Ofensiu]
    Bonhomia | 19-03-2012 | Valoració: 10

    ...trist, tràgic, molt ben escrit i amb concrecions molt ben estilitzades.

    Merci pels comentaris! M'han agradat molt!


    Sergi

  • Un relat colpidor[Ofensiu]
    Naiade | 18-03-2012 | Valoració: 10


    Una realitat tristament freqüent i molt ben explicada. Pots sentir els estralls que la desgracia causa dins el infant. Una criatura marcada pels traumes soferts.

    Una forta abraçada

  • Un relat ...[Ofensiu]
    free sound | 18-03-2012 | Valoració: 10

    ...que descobreix l’odi,
    una vida que passa factura.
    Una infància obscura, que deixa ferides. Bon escrit.
    Una abraçada

  • Comentari de l'autor[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 17-03-2012


    Presentat al concurs ARC de Microrelats 2011 ARC A LA RÀDIO - Sentiments


  • ostres gemma...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-03-2012 | Valoració: 10

    una història ben colpidora, especialment perquè el protagonista és una criatura que ha tingut negat l'amor més gran que ha de ser el que ve dels pares, a més amb el rerefons dels maltractaments...

    un relat que no deixarà a ningú indiferent, et felicito

    rep la meva abraçada
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Gemma Matas Gustems

Gemma Matas Gustems

73 Relats

411 Comentaris

89213 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
Com m’imagino que tots els que som relataires, m’agrada molt escriure, cada vegada més i valoro molt els comentaris que vaig rebent.
​
​L'opinió del companys ajuda a anar aprenent, a corregir errades de narrativa on et pots haver confós, a reflexionar i a desenvolupar la imaginació, així com també és molt interessant llegir relats que vas trobant aquí i allà, anar ampliant el cercle de coneixença de relataires i descobrir cada cop més el gran món ​que ens ofereix​ la literatura.

Estic molt contenta de formar part de RELATS EN CATALÀ, crec que és una web molt important per tots els que ens agrada escriure i que no ho fem per l’afany material de guanyar-hi diners.

Us passo el meu correu per si algú de vosaltres vol tenir un contacte més directe:

gemmamatas.50@gmail.com

També us passo el meu bloc, molt senzill, però és on vaig reunint tots els meus escrits, siguin els passats a RC o d'altres.​

http://gemmamatas.blogspot.com



Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >