Desamortització

Ahir vaig estar a St. Pere de Roda, un monestir romànic situat al cingle d'una muntanya pelada de Cap de Creus. És un indret paradisíac, amb el Port de la Selva als peus i el mar blau que es perd en l'horitzó.
Algú m'havia dit que a Déu se'l pot trobar dins d'una església o al fons d'una ampolla, i el cert és que jo no era allà per trobar-lo, però de totes maneres vaig anar directament al bar que hi ha al monestir. Jo era l'únic client i vaig poder escoltar la conversa entre els cambrers i el vigilant de l'aparcament, mentre m'asseia allà com un babau i observava els ocells remuntar les corrents d'aire de la costa escarpada.
Vaig pensar que la soledat està bé si tens la ment ocupada i una mica d'alcohol a l'abast. Als antics monjos del monestir (benedictins) no els quedaven gaire alternatives; sort en tenien del vi de la sacristia. Potser no érem tan diferents al capdavall.
Quan la meva amiga em va dir que podíem marxar (treballa al monestir) vaig sentir-me content, volia una altra copa, però lluny d'allà.
M'agrada la civil·lització, pot esdevenir interessant si saps aïllar-te: cap problema germanets.