Des del balcó, celet

Un relat de: Jan des Val

Celet , quin tros de dona et veus, mirant-te des del meu balcó. I tu ho saps!

Et veig de lluny. Des de dalt. Descobreixo, cada cop que ho faig, una nova perspectiva amb què admirar-te. Et gires, ja enyorada, i m'envies un adéu amb la mà. I amb la mirada, que no veig, però sé. Et contemplo allunyant-te i m'envaeix la joia quan et tornes a girar, per tornar-te a acomiadar amable i atenta, ja definitivament, abans de tombar la cantonada, per on et perdràs ja per una eternitat interminable, vivint-la més llarga que un sempre. Com cada cop que te'n vas. El meu cor va amb tu. El teu, almenys un bon tros, ho crec, es queda amb mi. Ressonen encara les cançons de Madeleine Peyroux. Fons immillorable per al nostre amor, la nostra abraçada eterna, el nostre intercanvi d'energia, d'enriquiment, de petons, de llum, d'amor...

Sento encara per tota la cambra la teva olor, la meva, la nostra... Ja fa una hora de la teva partença. Et sé amb el teu home, a qui tant estimes, de veritat. Amb el teu fill, que tant et segueix enamorant, cada dia més. Jo, mentrestant, sola, però sentint-te molt a prop. Desconsolada i desanimada tot i que no tant com quan no tenia ni un bri teu i només eres un ideal inabastable. Agraïda per tot allò que em dones, que és molt. Segur que més d'allò que em mereixo, menys d'allò que voldria i que el meu egoisme em crida a reclamar-te. La meva estimació per tu lluita contra el meu desig i contra la meva necessitat. Per sort venç la primera. Així em puc sentir més bona, més generosa, més valenta, més honrada... estimant-te encara més. Volent-te, de veritat i envejosament, gelosament, feliç.

- Quin tros de dona? Un trosset , només! Em falta un pam! Que apassionant estar a prop teu! Quina comunicació també mirant-nos, tu des del balcó, jo des de baix, havent de marxar perquè, com sempre, ja fa molt que s'ha fet tard, sempre massa aviat! T'adoro!

Tingues cura del meu cor, celet. No me'l tornis, però. És tot teu, ho saps. És amb tu amb qui vol estar, sols amb tu! La meitat d'un món perfecte!

Comentaris

  • Balcons[Ofensiu]
    franz appa | 09-02-2008

    Els balcons donen molt de joc als relats, ja n'he trobat a RC diversos exemples -et recomano "Lluna a dues veus" de Dolça Parvati-. Aquest joc de mirades que des de diferents nivells i punts de fuga dialoguen i uneixen/separen...
    Molt encertat i molt ben portat.
    Felicitats,

    franz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: