Des de Catalunya per Valencia

Com va dir en certa ocasió Joan Fuster, no hi havia arreu del món un cas com el dels valencians. Es referia a la persistència per conservar la llengua pròpia (el català), malgrat tot el que s'havia fet per aconseguir que desapareguès...
Així que, aquests destrellatats que ara ens governen, no ho van a fer possible per molt que s'empenyen..,
Per a això estem nosaltres, per a dir-los que:
NO ÉS AIXÒ...
Salut!
FRANCESC

Quan he vist el títol, no he pogut ni volgut deixar passar el teu poema sense obrir-lo... Ben fet, Rocafort!
No sempre aconsegueix el que vol aquell qui mana, no se separa per Decret allò que té llaços d'unió i amistat!
Jo també m'he entristit... i m'he indignat, en saber la notícia.

Un altre dia passaré a llegir més coses teves...

T'envio una abraçada pe celebrar que t'he descobert avui,
Unaquimera