Depredador i presa, dimecres

Un relat de: Deepangel

Un joc pervers, en el qual el perseguidor és realment el perseguit. En que el gat i el ratolí es confonen i ja no se sap qui és el depredador i qui la presa.
Creus que perquè et parlo com a qualsevol altre, estàs a punt de fer-te'm. Mira't bé i respon: per què hauria de ser així? Estúpida pel·lícula que et montes, només perquè no t'engego a pastar fang. Potser és el que hauria de fer. Potser ho hauria d'haver fet fa molt temps. És un autoengany, la teva propia il·lusió. Vius en un món de fantasia perquè no t'agrada la realitat en la que vius. Però no deixa de ser una fantasia. La llàstima és que cada cop que em mires no és a mi a qui em veus, sinó a qui et creus que sóc. Sense voler-ho m'has fet entrar a mi en un joc que no és el meu, i jo no sóc com tu t'imagines: ni tan sols em coneixes, però poc t'importa. Així no t'emportaràs un desengany. M'has revestit de daurat i brillant, i no veus els meus parracs, no veus que et defujo i tu tornes i insisteixes i jo et defujo i ets tan vulnerable...
Creien-te que em tens al sac, que has guanyat, no veus que has perdut i que et comportes com un nen de bolquers, que et podria demanar el que fos i tu ho faries, que marxo i em convides, que series tan fàcil de manipular... I tot perquè tens l'esperança de fer-te'm. No vull jugar amb tu, mai t'he donat peu a que creguessis res, però seria més fàcil fer-ho del que et penses. Així és el gat quan baixa la guàrdia, creient que té el ratolí acorralat, però aquest creix i no s'escapoleix, sinó que t'ataca i no fas res més que mirar a una altra banda per no creure el que està passan realment. Sóc deu anys més petita però t'he guanyat, mentre segueixes creient que és al revés. Sigues sincer: qui és el qui ho dóna tot aquí? No saps interpretar la meva indiferència?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Deepangel

Deepangel

10 Relats

38 Comentaris

21188 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Què dir de mi? De què serveix dir l'any en que vaig néixer, resumir la meva vida? de què serveix saber quan em poso a escriure, o potser el que vaig fer ahir?
De res, absolutament de res.
No som el que ens envolta, som els nostres pensaments i sentiments. El que ens diferencia, el que és nostre per sempre i no ens poden pendre. Escriure és com compartir una minúscula part del nostre interior. I traduir-lo a paraules és cosa ben difícil.
Espero els vostres comentaris.
Muassss!

Deepangel_@hotmail.com