Cercador
del tu i del jo
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Milers de tus fets jos banyen la platja del meu dia;
si tu em dius tu, sóc jo; mort sóc, dins la mort teva;
i en laberints de tus i jos
tothora m'emmirallo
mentre m'esfullo al gerro trencadís
de l'ara,
en les serenes
hores
evaporades d'aigua.
Comentaris
-
Carai...[Ofensiu]diesi | 29-10-2006 | Valoració: 10
Això és molt bonic... M'ha agradat moltíssim. 1 ptó:
b#NaT#b -
ha construït un bon[Ofensiu]jaumesb | 23-10-2006 | Valoració: 10
món poètic
estàs en un bon moment -
Sembla una mena de fusió...[Ofensiu]ROSASP | 21-10-2006
on el tu i el jo no perden l'identitat, encara que a cops semblen ser una mateixa cosa. Enmirallar-se en un altre i poder veure el temps acaronant aquest reflex comú, és una imatge profundament tendra.
Aquest poema transmet una serenitat que s'encomana; sembla una mena de mantra budista.
Petonets! -
Uau![Ofensiu]Arbequina | 21-10-2006 | Valoració: 10
Aquest poema m'ha meravellat! La veritat és que parlar del tu, del jo... és tan complicat; i tu te'n surts de meravella. Serà l'experiència...
En fi, m'ha recordat un conte d'amor a la xinesa en que un jove trucava a la porta de l'estimada, que preguntava: "qui és?" i ell responia: "sóc tu".
M'ha agradat molt llegir aquest poema.
Una abraçada.
Arbequina.
Valoració mitja: 10