Deixa`m entrar

Un relat de: srta_squitx
Obre la porta que vinc,
però no vinc sola
porto el meu món amb mi;
deixa`m passar, te`l vull ensenyar.

Vine que t`obro la porta,
entra a dins i porta el teu món,
el desitjo contemplar.
Mostra`m la cara oculta de la lluna,
desvetlla`m els misteris, a poc a poc,
que els tresors s`han d`assaborir sense pressa...

Deixa`m entrar a la teva cova
i fem-hi un foc entre tots dos
i restem-hi embolcallats
aixoplugats per l`escalfor.

Comentaris

  • Sincera[Ofensiu]
    Noè Reverter Segarra | 26-03-2014 | Valoració: 10

    veritat, en que s'ha d'entendre el món interior de cada persona abans de jutjar-la.

  • Obrir la porta[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-03-2014 | Valoració: 10

    Un poema fantàstic, sincer i proper. Cadascú té una vida i acceptar-la forma part d'ella mateixa. Un amor veritable l'accepta amb els braços oberts. M'ha agradat molt llegir-te. Una abraçada.

    Aleix

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 26-03-2014 | Valoració: 10

    La motxilla que tots portem a sobre de tota la vida viscuda, de reaccions guanyades per l'experiència de viure, de tics que portem innats.

    Acceptació de qui acull obrint la porta, que també té la seva motxilla.

    Poc a poc obrim i anem traient els objectes del record i els actualitzem.

    Fantàstica imatge: El món a les espatlles.

    Jordi

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35474 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.