Dedicada a tots els meus amics

El que els porta a insultar-te, a humiliar-te, a fastiguejar-te, es l'enveja...
Quants cops els hi hagués agrada’t a ells ser felicitats per un bon 10 en un examen...
Quants cops els hi hagués agrada’t a ells parlar amb el tutor, sense ser esbroncats...
Pobres infeliços, que s’alimenten d’enveja i desig... Pobres infeliços, els quals es tornarien bojos per ser com tu!
Que els necessites tu, a ells, per a viure?
I mai caiguis en la temptació de fer alguna bogeria per aquests imbècils (perdó pel barbarisme), com tu ben be has dit, son merda!
Segueix sent com ets Jordi! Passa d’aquestos immadurs!

Nat_Mx

Vaja, m'ha estranyat aquest poema. No som pocs els que hem sofrit (o sofert) això en les insofribles aules de l'ensenyança obligatòria... marginació, insults, agressions. I tot això només perquè traguéssem bones notes, ens agradàs llegir o per ser febles físicament i roïns per als esports.
Tanmateix no cregues que després tot canvia, que hi ha gilipolles per totes bandes. Però ja t'adonaràs que l'odi no serveix per solucionar-ho. Però ja saps que la major part de la gent és gilipolles, i ja saps elegir qui és el teu amic i qui no es mereix res.
Jo sé que et coneixeré en persona ;), vius a prop.
Vinga, amic messenjaire i relataire, una abraçada d'un altre "empollón" orgullós que et desitja una bon 2005, perquè et vaja millor que el darrer.

"Odiar a algú és concedir-li massa importància"., sempre he sentit a dir això i la veritat és que amb els anys me n'he adonat que és ben cert. El que has de fer és ignorar-los, que provoquin en tu la més absoluta indiferència. Si la gent diu això és per pura enveja, amic!
M'ha encantat ser una de les persones que has anomenat, moltes gràces! Segur que cap dels que has anomenat (i dels que no) et decebrem, ets un bon escriptor i el que és més important, ets una bona persona que es fa estimar.

Una abraçada plena de màgia! Bon nadal!

Cada dia sóc més contrari a les "relacions virtuals", però el cert és que permeten conèixer a molta gent. A gent tan meravellosa com tu, que em deixes atònit amb la teva maduresa literària i personal. Espero conèixer-te personalment algun dia. Mentrestant, desitjo que trobis gent amb qui poder compartir en persona una sincera amistat. AQUÍ JA LA TENS. La meva i la de tota la web.
Gràcies per ser com ets, Josep.

Salut,

Vicenç

Ei!! Suda de l’ignorancia dels altres, aprèn que sigues qui tu vols ser, i aquest que ets t’agradaràs perquè has triat tu el teu camí. Si no estàs bé amb els teus companys, tranquil, no deixis que la ràbia et domini, hi han solucions. Tranquil trobaràs el teu lloc entre amics que pots palpar.
Des de aquí t’entenem, però ajuda’t sobretot amb els amics que puguis veure en la realitat.

sí...
però que no t´amarguin la vida, eh?
el millor despreci que els hi pots demostrar... és oblidar-los, ignorar-los, sentir INDIFERÈNCIA vers ells... és el pitjor càstic que els pots donar
perquè... si et roseguen i aconsegueixin que no dormis tranquil, que la teva ànima s´ompli només d´odi, que et facin vessar crits de ràbia i llàgrimes amagades... ells triomfaran...
creu-me, usa la teva intel-ligència... engega´ls mentalment a la merda, però exteriorment... com si fossin cadàvers... perquè per a tu... són ben morts!
Ànims... i navega per RC, el club dels amics invisibles, on no hi ha enveges, desprecis ni diferències...
els poetes hem de ser... amics!!!
Et felicito pel teu relat, no sé si és real o imaginari... tan és
i... Bon Nadal

M'encanta que els teus millors amics estiguin aquí, darrera les paraules que escrivim, però.... em sabria greu saber que a fora et tracten tan malament ..... Però m'ha cridat l'atenció la força dels teus mots, l'odi despiatat que pots arribar a ser capaç d'imaginar... i vull pensar que mai l'hauràs de fer servir.
Un petonet, Josep, gràcies per aquest llenguatge ric, amb tants pocs anys com tens.