Cercador

Llista categories

De tots els objectes (Versió ben lliure d'un poema de B. Brecht)

Un relat de: rnbonet

De tots els objectes, els que més m'estime
són els usats, els antics, els vells.
Els que ara no tenen objecte.

Els atifells de coure amb bonys i algun forat;
els ganivets i forquetes gastat el mànec de fusta
i les culleres opaques pel desgast de dents i boques.
Tots aquells rebregats per moltes mans.
Aqueixes són les formes que em semblen més nobles.

Com ara, les lloses d'entrada a velles cases,
desgastades pel temps i l'excés de xafades;
on rauen bassalets després de l'oratge
i fan créixer brins d'herba als intercisos.
Quina roca més feliç que em sembla!

O els fragments de ceràmica trobats al terra
o al marge de qualsevol camp,
o les pedres brillants per tant de xàfec.
O certes escultures amb els braços tallats
o potser part de les cames. M'agraden
perquè visqueren. I es trencaren per l'ús,
o caigueren en ser traslladades;
o es feren malbé per una nimietat.

Senyals que no estaven massa altes
ni excessivament encolomades.

Impregnades d'utilització
serviren al seu temps, que fou el seu,
aquell que els pertocava.
I amb el temps, perfeccionaren formes
esdevenint precioses
per haver estat objectes apreciats tantes vegades.

Ara, inútils per certa gent, viuen per mi.
I no sabeu què feliç quan em retrobe amb elles!

Comentaris

Afegir comentari

...ah![Ofensiu]
Xantalam | 30-09-2008
Que despistada soc...

Una forta abraçada,

Xantalam
Sensibilitat sàvia[Ofensiu]
Xantalam | 30-09-2008 | Valoració: 10
Gran poema, aquest, sense estridències ni lluentors, filtrades les paraules pel colador de la saviesa. A mi també m'agraden els objectes, les persones que han viscut, que han acumulat coneixements amb paciència amb noblesa. Tant de bo s'apreciés menys l'afany d'adquirir coses noves i es donés més valor al que és antic, vell. La seva vàlua és incalculable, són objectes, persones úniques.
Lliçó de filosofia[Ofensiu]
T. Cargol | 26-09-2008
No es pot canviar el mon si es combrega amb la ideologia del luxe, del poder, de les èlits.
Només quan donem valor a una altra manera de veure la vida i la compartim, és quan tenim una idea realment eficaç a les nostres mans.
En aquesta lluita d'idees noves i velles has estat eficaç; per cert, coincidint en que ens mostres la teva cara, com qi es fa un auto-retrat.
Salutacions cordials,

T.Cargol
Reciclatge[Ofensiu]
franz appa | 26-09-2008
No conec el poema lliurement versionat, l'atifell -paraula que feliçment em descobreixes- que genera aquest poema tan rodó. Com una troballa en els marges del camí, que algunes esperits selectius saben descobrir per a la seva felicitat.
Cal tenir una bona casa per arreplegar aquests tresors trobats, però, ben segur, descobrir els rastres d'allò que va ser, és sempre una deu d'íntimes satisfaccions.
Ara bé, jo, amb el temps, a manca d'espai, he descobert el plaer de trobar i deixar córrer, com el riu que no cessa. Lleuger d'equipatge i amatent a les novetats -o les pèrdues- endutes pel temps.
Destacaria moltes imatges, però els bassalets que es formen en les lloses desgastades decididament m'han quedat a la retina. Troballa que prenc. I deixo anar.
Que passi el següent.

franz

l´Autor

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")

*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >