De tant en tant, sense sentit....

http://psicologiajuridicaforense.files.wordpress.com/2011/01/suicidio21.jpg

De tant en tant, sense sentit, tracte d’intentar-ho.. Sense sentit. Potser amb molts resultats aparentment visibles, però sense trobar cap remei que realment regeneri el meu interior. Sense cap mena de finalitat, de tant en tant, sense sentit, tracte d’intentar-ho..
Encara que estigui lluny i sembli que no el necessiti.. que no ho necessiti.. Encara que hagi signat una ordre d’allunyament i no pugui acostar-se a mi en un perímetre considerable..
De tant en tant, sense sentit, tracte d’intentar-ho..

Tracte d’intentar no recordar-lo, a ell; tracte d’intentar no fer-ne memòria, de la nostra història; tracte d’intentar esborrar-ho tot, les paraules, els records, els sentiments…
Tanmateix, no puc evitar-ho. Dolçament, tendrament, suaument, tot resorgeix, colpejant amb força i violència les meves entranyes… I caic, per terra, rodolant, sense sentit, gemego de dolor, de patiment... L’angoixa, els crits, se sufoquen de mica en mica, queden impressos en cadascun dels tabics d’aquella habitació de parets blanques, impolutes, en les quals, de sobte, es poden apreciar taques vermelles, de color carmí.
Quedarà gravat, per sempre més, el seu dolor, el seu patiment, entre aquelles blanques parets, ara, tacades de sang… De la sang de les seves venes joves, que, perforades amb la punta d’un ganivet, diuen “adéu, fins sempre més”.