De vell ja no passa ningú.

Un relat de: nnn.
Eren unes mans xicotetes, més que les meues, fins i tot. Normalment eren fredes, però boniques, molt boniques. I, a pesar de tot, quan volien, sabien transmetre molta tendresa. Aquells anells als dits i aquelles cadenes al coll eren tot l'or que tenia. I la gràcia per fer les coques! I les històries, sempre, les històries. Totes aquelles històries, sempre les mateixes històries, sempre les mateixes llàgrimes, sempre els mateixos riures i els mateixos somriures... Històries que m'han ajudat a ser com sóc; a sentir com sent

Comentaris

  • Tendresa[Ofensiu]
    Aina_R | 13-03-2012

    Hauria de ser el motor del món la tendresa, i cisellar-nos tots els records per sempre. Un pessic de nostàlgia i tendresa molt bonic.

  • és cert...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-03-2012 | Valoració: 10

    però no tots queden en la memòria amb la mateixa intensitat i tendresa com la que mostres tu en aquest escrit

    salutacions
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: