DE DESIGS INVENTATS. Part I: Somni

Un relat de: filladelvent

Sento calfreds a la pell
només de pensar
que podria estimar-te.
Creo imatges de mirades
sense besos,
que somriuen.

¿Sóc massa jove
per sentir tot el francès
que sorgiria d'entre les teves dents?
¿Massa corrompuda,
per notar les fiblades
que podrien baixar-nos per la columna?

M'agrada imaginar-me llegint-te versos,
sabent que notes el moll dels meus llavis
al teu lòbul,
veient-te els ulls clucs,
tes dents mossegant de plaer
l'extrem del llavi...

M'agrada saber-me poderosa de plaure't,
mestre de sensualitats,
deessa de pèls esborronats al teu clatell...
m'agrada imaginar l'irreal.

I dolces esgarrifances,
del colze al mugró,
em recorden quina és ara
la meva condició:
enamorada sols
d'un contorn desdibuixat,
amant d'un somni
no realitzat.

Somni, somni...
I jo noto uns teus dits
sobre els meus muscles.
Són aquests
els que m'ericen la pell?
...Orfe de nits,
creo tactes digitals i de setí.

Mentre no hi siguis,
m'abastaré amb mi.

Comentaris

  • Imatges, somnis[Ofensiu]
    Carme | 01-02-2006

    M'ha agradat molt aquest poema. Descrius sensacions, imatges, tot allò que es desdibuixa en els somnis, però que no és fàcil posar-ho en paraules.

    A més, mantens un ritme que atrapa, que dóna ganes de continuar llegint, de descobrir com expliques tot el que epxliques...

    I els dos últims versos, contundents, m'encanten.

  • Sergi Elias Bandres | 07-01-2006

    això de les mmajúscules i les minúscules ho vaig aprendre de Charles Bukowski
    gràcies per desitjar-me un feliç any. jo també te'l desitjo a tu. i tant! i molt desinteressadament. però deixa'm jugar una mica amb això de l'interès i et seré més sincer: francès, fiblades, lòbul, colze i mugró... em sembla que... .bé, se m'acaba el temps.

  • Desitjos inventats. Somnis per inventar...[Ofensiu]
    boigboig | 05-01-2006

    Avui he trobat el moment per comentar-te. És difícil, perquè no et vull fer un comentari insuls. No te'l mereixes. Millor un sol comentari treballat que cinc comentaris "tontos".

    Primer, un comentari general: És nota en positiu que l'has treballat. És nota que l'has pensat, també, que d'alguna manera saps prou bé el que ens vol dir. I això és d'agrair! Masses coses s'escriuen sense pensar-hi gaire, i després surt el que surt.

    Per començar, estic d'acord amb el que diuen altres, sobretot la Leela (ai, dec tenir un problema que sovint estic massa d'acord amb ella): per mi el títol és el millor. Perquè ens dona la clau de tot. O com a mínim m'ho dóna a mi. I, posats a dir, només el títol em sembla una crítica ferotge a tants poemes! M'estan entrant unes ganes de "robar-te'l". Potser ho faré.... (dit aquí entre parèntesi, ara que no em sent ningú, potser el poema t'ha vingut inspirat per el del Gharn, però per sort li dóna mil voltes a la font d'inspiració).

    Anem poc a poc: els tres primers versos, m'agraden molt:
    Sento calfreds a la pell
    només de pensar
    que podria estimar-te.

    No ens dius el que diria qualsevol: t'estimo i per això tal i qual. Ens dius: t'imagines, que t'estimes? Bé, potser vols utilitzar la paraula estimar en el sentit físic de fer-ho, però jo prefereixo pensar que ho fas en el sentit de dir: (que, d'altre banda, potser hauria resultat més aclaridor) a tu, que mai t'he vist com un possible amant, o, potser, a tu, que ni tant sols et conec, de cop, m'han vingut calfreds a la pell pensant que un dia em podria enamorar de tu, que un dia podríem ser amants... Sí, quin inici tant prometedor!

    Els tres versos següents estan bé, prou bé. M'agraden.

    Després venen uns quants versos interessants, una mica més en la línia.... De totes maneres no em convenç això del francès (aquí difereixo de la Leela, bé!), no sé si em sabré expressar: no s'entén (el que no és dolent necessàriament), i ara tocaria entendre'l. Clar, potser et refereixes a algú en concret que és francès, però aleshores seria com una mica massa prosaic... Ah, això de massa corrompuda, està bé el concepte. Només l'innocent pot il·lusionar-se amb segons què...

    Ara, la tercera estrofa. Un petit problema: si llegeixes versos, com pots alhora tocar l'orella amb els llavis a algú? Sí, sóc un perepunyetes! Ah, una mania meva: no m'agrada "tes dents". No quedaria millor "les teves dents"? A mi m'agrada molt més, sinó em sona forçat (ai, que poc m'agrada els poetes que creuen que han d'utilitzar segons què perquè ho han llegit als clàssics, que ho feien servir en els seu moment perquè era l'habitual, i no s'adonen que ara sona "articifial").

    Anem per la quarta. Aquí hi ha coses que m'agraden i coses que no. M'agrada el primer vers, i no el segon, i sí el tercer, i no el quart. Un de cada! Bé, el segon no està malament, potser li falta "alguna coseta" que no sé definir (clar, sé que hi posaria jo, però això és una altre cosa). Ara, l'últim, aquí, no toca. O bé ens estàs dient una obvietat, o bé ens estàs avançant el final. Dit d'una altre manera, o bé ens confirmés el que algú podria pensar saben el títol, o bé ens expliques sobtadament el que després vas introduint poc a poc. I no cal!

    La cinquena estrofa està prou bé. Ara comença la resolució del dilema. Tot això és un somni no realitzat (compte: és un somni inventat; ni tant sols existeix, doncs de fet ens vols parlar (ho vols fer?) del que voldries somiar...).

    La sisena estrofa: versos macos, però... a on porten? Ah, per cert,
    I jo noto uns teus dits
    sona molt estrany. Jo noto els teus dits. O jo noto uns dits. I això de orfe de nits.... bé, la imatge està bé però... En resum, aquí, com en altres llocs, t'has deixat endur massa per la imaginació (bé, per la sensualitat del moment, de l'escriptura de certes imatges, si vols) i has perdut una mica massa de vista el nord (l'objectiu).

    I, sí, el final és contundent. Però.... de cop jo (i potser altres lectors) descobreixo que he perdut el fil. Que em dius, que mentre no tinguis aquesta persona somiada (inventada?) t'hauràs de conformar amb tu mateixa? Clar, i que vas a fer sinó?

    Les altres dues parts, pel meu gust, tant subjectiu, no són tant bones com aquesta. Tot i que la tercera, el final sobretot, retornes el tema inicial que a mi sí m'agrada: tot i que insisteixo, els somnis, no és realitzen mai! I sort en tenim... perquè els somnis, el millor d'ells, és inventar-los, deixar-se seduir per ells, poder ser capaç de creure, ni que sigui momentàniament, que són possibles, per després tornar a descobrir que són somnis, i que en això radica el seu poder.

    Boig!

  • pel darrera[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 03-01-2006 | Valoració: 10

    Només falta el suc de la realitat,encara que deixa'm reconèixer amablement que ets digna de rebre l'instrument més dur, amb més punxes i amb el riu més plè d'anacondes que et busquen amb zel (pel darrera).

  • Un poema preciós,[Ofensiu]
    brideshead | 03-01-2006

    i molt treballat. Aconsegueixes imatges poètiques subtils, sensuals, d'una bellesa plàstica fascinant. I alhora, està escrit amb molta tendresa, amb serenor, imaginant, pausadament, aquest somni dels descobriment inicial.

    "...
    M'agrada saber-me poderosa de plaure't,
    mestre de sensualitats,
    deessa de pèls esborronats al teu clatell...
    m'agrada imaginar l'irreal.
    ..."

    Segueixo el fil....

    Una abraçada, filladelvent!

  • hola...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 23-12-2005

    doncs... per llegir la segona part he pensat que seria millor llegir primer la primera (valgui la reduncdància...); i també he fet cas de la teva recomanació i he llegit "vull enamorar-me".

    Aquesta teva primera part, de somni, m'ha agradat molt...; allà on es concentra l'imaginació, el desig, l'esperança...

    per a mi, el millor de tot, és

    ...Orfe de nits,
    creo tactes digitals i de setí.

    Mentre no hi siguis,
    m'abastaré amb mi.


    quin final!!

  • Hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 19-12-2005 | Valoració: 10

    Està molt bé aquest poema, per quan les següents parts?? :p
    petons noia!!!!

  • gràcies[Ofensiu]
    jaumesb | 19-12-2005 | Valoració: 10

    pel consell i per llegir-me.
    tinc escrits llibres de poemes, de relats i també històries llargues, naturalment sense publicar i n'hi ha fins i tot en paper.
    ara tinc poc temps i escric sensacions, poemes que em venen
    si ja ho sé podria treure més suc d'un concepte, podria matar la gallina dels ous d'or, però no fóra rentable
    t'entenc i t'he de dir que les millors sensacions, i són moltes, no sé com posar-les en paraules, si me'n surto, si creo com a tu t'agradaria que ho fes ja t'ho diré o ja ho veuràs
    i ja ho sé la millor poesia és dins meu i no a la weeb,
    moltes gràcies

  • Mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 19-12-2005

    volia passar a saludar-vos i fer un comentari, i ... he canviat de parer. M'esperaré a tenir la totalitat d'aquests Desigs Inventats per fer un comentari des de la lectura completa.

    De moment, només dir-vos que m'agrada com escriviu.

    OhCapità.

  • molta sensibilitat...[Ofensiu]
    mjesus | 17-12-2005 | Valoració: 10

    a flor de pell! tantes sensacions en poques paraules. M'agrada molt el vers del

    Somni, somni...
    I jo noto uns teus dits
    ...
    ...Orfe de nits,
    creo tactes digitals i de setí.
    Felicitats!

  • Vec...[Ofensiu]
    cassigall blau | 17-12-2005

    que ets super feliç!

    Felicitats filladelvent!

    i...bones festes fins al 31 de desembre de2006

  • filladelvent[Ofensiu]

    sempre que entre a llegir un relat em dic a mi mateixa: annabella, aquesta vegada seràs crítica, molt crítica. Però no puc. Veig un poema preciós i em quede sense acidesa.
    Aquest cop no ha sigut diferent. M'agenolle als teus versos.
    El títol, com ha dit Leela, una delícia.

    annabella pampallugues

  • Mmmm.. Somnis, dolços somnis...[Ofensiu]
    Leela | 17-12-2005

    Primer de tot: m'agrada moltíssim el títol: de desigs inventats. Al meu parer introdueix el tema, les elucubracions, els somnis, les il·lusions que ens fem quan encara no coneixem a l'altre.
    L'inici bo, equilibrat: per una banda els calfreds pròpis d'imaginar que allò que desitges pot anar més enllà, equilibrat amb les mirades que de moment encara no es besen.
    M'encanta les contraposicions que fas: el francès (pura sensualitat-sexualitat) combinada amb les fiblades que de vegades dennoten alguna cosa més...
    I continua l'excel·lent combinaciò: versos, ulls clucs i mossegades.
    Trobo molt bé també com has sabut combinar els mots adequats per deixar clar que aquesta és la primera part, el somni: imaginar, contorn desdibuixat, somni no realitzat.
    Mentre tant....... una dona que s'abasta amb ella mateixa!

    M'ha agradat molt! El trobo ben treballat... espero les següents parts!

    Una abraçada!!!

  • el teu poema[Ofensiu]
    jaumesb | 16-12-2005 | Valoració: 10

    em porta a llocs oblidats i esperançats,pens que et guanyo en cabells blancs i et puc dir que la realitat sempre supera en molt al millor dels somnis.
    sigues molt feliç, estima, camina neda vola viu.

    i si vols, entra a la meva poesia

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: