Cercador
De bon matí
Un relat de: AtzaVaRa- Compartir:
De tres finestres,
n'hi ha una que està enreixada
i encara no sé per què.
Algú mira, desde dins,
la realitat distorsionada:
una vida de quadrets,
de la mida d'una mosca.
I jo baixo corrents,
rambla avall,
que perdo el tren
i arribo tard,
com sempre.
I travesso vies,
ja m'arrisco de bon matí,
sense pensar gaire,
que la son encara domina.
I un pallasso fluorescent,
que du un cartellet
amb un nom: renfe,
crida que "aquí
no pasa ni dios!"
Doncs jo em colo,
davant seu. I què?
No passa res.
També s'ha colat un gos.
I avui,
o tinc febre,
o tot és blanc i negre,
amb colors antincs pel mig,
perquè aquesta estació,
ja és ben vella.
I el sol m'il·lumina la cara,
i com que em fa pessigolles,
somric a la gent,
pàl·lida i gris.
I el Roger Mas m'acompanya
i escalfa el meu viatge.
A l'andana la gent em mira,
inexpressiva,
i els hi puc llegir el pensament:
"Mira com riu i vesteix aquesta!
I quina alegria!"
I què passa, senyora?!
Bon dia, bon diaa...!
Comentaris
-
t'he imaginat[Ofensiu]laia | 11-04-2005
mentre llegia el poema a cada frase tenia una imatge mental, t'he imaginat, i he rigut tant en serio...
és m'imaginava a la senyora miran-te i amb la cara d'adormida, i la ment encara més adormida, plena de bosses, i jerseis...
ai com he rigut, m'ha semblat molt divertit en serio...
demà si et veig pel matí a la universitat recordaré el teu poema, de com han estat els minuts abans d'arribar...
és motl bo, ara no sé com pots escriure un poema dedicat al matí... -
un petó tebi i dolç a la vida...[Ofensiu]ROSASP | 02-03-2005 | Valoració: 9
Normalment gairebé tots comencem el matí corrent, sempre ens falta una mica de temps per poder respirar tranquil·lament i anar fent fora la son. Però realment, en un moment determinat comences a mirar les coses amb uns altres ulls i se t'escapa un somriure.
Qualsevol detall resulta xocant i veus com la gent et mira al·lucinat i adormit i pensa de que se'n deu riure aquesta, però saps que tens moltes raons per sentir-te així i comences el dia corrent, però fent un petó tebi i dolç a la vida.
Un poema esperançador i divertit. Jove i somiador.
Aprofito per donar-te les gràcies pels teus comentaris tan dolços i tendres.
Quan els llegeixo se m'escapa un somriure que em surt del cor.
Una abraçada i molta inspiració!
-
El tren de bon matí...[Ofensiu]ombra | 02-03-2005
Quina gràcia m'ha fet el teu relat. Suposo que la gent com jo que agafa el tren cada dia o bé per anar a treballar o a estudiar, se'n sentirà identificat/ada.
Cada dia és el mateix, una rutina interminable, però tot depen dels ulls amb que ho miris, pots ser un d'ells, dels que estan amargats ja de bon matí, amb cares llargues i ulls tristos. O bé els que decideixen agafar el dia amb empenta i somriure i fixar-se amb els petits detalls per començar bé el dia!
Felicitats per aquest relat tant cotidià i cert!
Fins aviat!
l´Autor
96 Relats
393 Comentaris
134288 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
"No s'entenia la cançó de la nit,
de tan clares com eren les paraules."
Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)
txe_underground@hotmail.com
www.fotolog.com/atzavara