DALIRIS DALINIANTS

Duia uns pantalons vells i usats milions de vegades. D'ells, penjaven musclos i algues seques incrustades sobre el sediment marí del teixit, que algun dia va ser de colors. La seva respiració, agitava el fullam per on passava, i l'olor que desprenia la seva pell, impregnava tot al seu voltant. Duia el cabell regirat, barba llarga i espessa amb enfiladisses perpètues i retalls de ceps. Les seves orelles encerades, escoltaven fins i tot, les entranyes de la terra. La mirada fosca li donava un aire místic.

Quan plovia, s'amagava entre molses i troncs podrits. Furgava el fang amb les mans, i menjava els cucs tendres que tant haguessin desitjat en altres temps, els peixos de roca. Els seus peus, durs com pedres mil·lenàries, donaven passes engegantides sobre el temps; duent darrera seu, una drecera de rosegadors que es disputaven els trossos d'ungles trencades que deixava al seu pas..

Aquella tarda, l'home li va esquinçar la vida. Ell, es va recolzar amb placidesa a l'espera de l'inevitable, i sota els últims pins fossilitzats va desplegar la seva mirada mar endins. L'home, primer li va esgarrapar la pell, li va estripar la carn i li va perforar les entranyes, després el va emmalaltir. La boira va humitejar els seus ulls mig closos i una llengua de mar brava, va copejar les seves dents rocoses, estenent-se en la seva grandesa. Descansi en pau.

Avui, és una urbanització més, de la costa de qualsevol lloc del món.