Cròniques d'un que no sent

M'agrada molt la forma en la que t'expreses i tambe com descrius aquest sentiment que vols descriure al poema. Vinga molts petons!!

enganyós, m'ha agradat molt. M'explico, si no tingués sentiments, sino sent, com carai s'expressa amb tanta emotivitat? Llegint un s'adona que sí sent. i molt. He gaudit passant vers a vers, estrofa a estrofa fins el final.

què et passava, Josep?

sento que estiguessis així!! com és possible, però, que una persona que escriu com tu ho fas estigui d'aquesta manera? De ben segur que un cop vas acabar es va trobar millor. El fet d'escriure, a vegades, ajuda molt.
L'estructura del poema és bona i la musicalitat molt ben aconseguida i hi ha imatges molt originals "mines antipersona".

No deixis d'escriure, Josep que ho fas molt bé.

l'estructura és molt bona. I el sentiment intimista, lograt.
M'ha agradat molt la metàfora " mina antipersona"; altres, comparacions, com "poma madura" la trobe inexacta: no és sinònim de "podrida".
Així mateix, no comparteix les terminacions verbals que has utilitzat, i les Normes de Castelló m'avalen: cal ser arrelat als orígens per esdevenir universal.
De totes maneres, magnífic... pels teus anys!

No se si explica la visió del autor però és una visió que cada dia ens és més propera... malcontent, desesperança. Dóna por que un escriptor de 13 anys ja vegi el món així...

El poema és magnífic.

M'ha agradat molt aquest poema, Josep, me n'oblido que tens 13 anys. Suposo que les notícíes et motiven i t'espanten molt, més a que la gent comuna, entre que ets jove i escriptor. Jo no les puc veure quan menjo, no se'm posa bé el menjar.
Fins ara el que he llegit (dos poemes) són ben tristos. És reflex dels teus sentiments? Espero que no sigui tant.
Vinga, una abraçada.
Ah! El vers: camina a cap lloc... preciós

L'expressió dels teus sentiments - dir que no es té sentiments és expressar-ne -, fa literatura,
Josep Cli.... .....nez

Bon dia

que ha escrit aquest poema, pot ser que estigui molt desesperat, en el moment de la creació dels versos. En un estat de xoc, o utilitzant la paraula que avui en dia està tan de moda, deprimit. Cada imatge, cada asseveració, cada sentència ens insisteix sobre aquesta idea.

Però per altra banda, és també possible que tingui la intuició d'una llum, una possibilitat de sortir-se'n, perquè en uns versos ens explica:

"Em llevaria la vida
Si m'adonés de com estic.
Però no tinc sentiments,
Continuo caminant a cap lloc."

És aquest joc irònic un bon recurs per parlar-nos amb ironia, per un moment, de la seva situació. I alhora, un bri d'esperança per a la recuperació.

Salut!

LLIBRE

PD.- Sobre la novel·la, no corre cap pressa que la llegeixis. Però per descomptat que m'agradarà molt saber què t'ha semblat. I gràcies per la confiança dipositada (o sigui, pel fet d'atrevir-te amb la seva lectura).