Crisi a l'àtic

Professionalment es feia dir Sr. Prosencèfal i pels amics, en un ambient més distès, Sr. Cervi (de Cervell, el nom de pila que constava a la partida de naixement). Tenia cara de pocs amics, una barba llarguíssima que es retallava amb unes tisores i els ulls petits, petits, que se li veien a través d'unes ulleres de cul de got desmesurades. Caminava a totes hores observant que tot funcionés regularment. Vivia en una espècie de formiguer habitat per cent mil milions de neurones que havia de coordinar a la vegada, juntament amb un departament de recursos humans que s'encarregava de les baixes per defunció que sovint s'amuntegaven en piles mal endreçades. A més d'un sindicat de treballadors molt estricte que li provocava un mal de cap constant.
Cervi tenia una quocient intel.lectual de 115 per sobre de la mitjana. Tothom el tractava amb respecte i seriositat. Era una eminència i els seus treballadors no li replicaven mai res.
El futur li preocupada d'allò més. Era conscient dels canvis, dels problemes que es començava a ensumar i que, tot i ser un savi, eren massa mundans pel poder-los assumir.
Conduïa un xicot que estava a les portes de l'adolescència, amb uns arxius gairebé buits d'informació i un sense fi d'imatges que es catalogaven a una velocitat vertiginosa. El Sr. Cervi havia de controlar diàriament les transició entre els estats de son i vigília. Havia detectat unes substàncies que produïen la mort fulminant de molts dels seus treballadors i un sense fi de baixes per alienació mental. Esverat, intranquil, ofegat per tots els esdeveniments va decidir enviar fulls informatius a tots els departaments, per fer una reunió extraordinària amb caràcter d'urgència.
Un cop reunits el Sr. Cervi els va parlar amb un to greu i directe:

-Necessitem més treballadors. Necessitem recuperar les baixes i reconstruir immediatament algunes parts de la matèria blanca, ja que molts bilions d'àxons han quedat afectats per llargues prolongacions d'estat de son. Els seu estat vital quedarà reduït a la meitat si no ens donem pressa a pal·liar aquesta catàstrofe.

El Sr. Cervi no dormia, ni menjava. Sorgien problemes a diari, fins que van saltar totes les alarmes. El sistema nerviós havia sofert una crisis provocada per una sobredosis d'alguna substància d'orígen desconegut. Caos. Un soroll ensordidor que provenia de les alarmes d'emergència. Coma profund.
Tots es van quedar en estat letàrgic. Un pi pi pi piiiiiiiiiiiiiii de fons.