Cercador
CREIX EL SILENCI
Un relat de: roda03- Compartir:
EN RECORD DEL SEGON ANIVERSARI DE LA MORT D'EN MIQUEL MARTI I POL
11 de novembre de 2003
CREIX EL SILENCI
Aquest és el títol del llibre de la Montserrat Sans i en Miquel Martí i Pol, el qual van crear repartint-se la feina, la Montserrat hi va posar les fotografies i en Miquel els haikús. Crec que aquest llibre no tindria cap sentit que l'anomenés, si no fos perquè m'he volgut recolzar amb el títol per recordar-vos que el dia 11 de novembre és el segon aniversari de la mort del poeta rodenc.
En primer lloc, m'agradaria explicar-vos amb tota la meva humilitat, l'admiració que em mereix l'obra i el llegat d'en Miquel Martí i Pol. La seva mort va ser per mi com una mena de frustració, ja que no el vaig conèixer. Havia fet el pensament moltes vegades d'anar a Roda, però em semblava que encara tenia temps, mentre anava bevent a glops la seva obra, i no me n'adonava que ja formava part de la meva vida tot el seu llegat. Potser per això, em va semblar que encara tenia temps per anar-lo a veure, per poder compartir si més no un tros més de la seva vida, jo diria que més aviat em feia respecte i una il.lusió molt continguda, però tot això se'n va anar a orris quan l'Antoni Basses per Catalunya Ràdio va anunciar la mort d'en Miquel, el món se'm va caure al damunt. Havia fracassat la meva estratègia de gaudir de la companyia del mestre, la qual havia planificat amb tanta cura. Em va quedar una buidor immensa i una tristesa que només va apaivagar una força estranya, la qual em va envair i alhora em va donar les forces i el rumb necessari per estudiar amb més profunditat la seva obra.
Més tard, el dia que vaig decidir visitar el poble de Roda i alhora fer la ruta literària del poeta, recorrent tota la seva vida, l'atzar va voler portar-me fins al punt catorze de la ruta, la casa d'en Miquel i la Montserrat. Un cop allà i havent fotografiat el punt i la casa pel meu reportatge particular i molt especial, em vaig decidir a trucar el timbre per un instint que no sé com explicar. La resposta va ser que la Montserrat em va obrir les portes de casa seva de bat a bat, i suposo que al veure'm la brillantor emocional dels meus ulls, em va regalar una visita que mai oblidaré, em va ensenyar l'estudi del poeta, la seva obra, el seu arxiu, etc... No crec que mai hagués experimentar un somni tan immens, la qual cosa va fer que jo intuís que aquell dia naixés una veritable amistat amb la Montserrat Sans. Al cap i a la fi, jo vaig percebre la seva generositat i la seva tendresa, la mateixa que desprèn en Miquel en els seu poemes. Avui estic molt orgullós de la nostra amistat, ja que penso que la Montserrat ha estat el nexe perquè jo no sentis tanta buidor, alhora que em va agrair moltíssim l'estimació que jo sentia pel poeta.
Aquesta és la meva petita història, i per alguns coneguts la meva petita obsessió, als quals jo des d'aquí els agraeixo aquesta consideració. Tan debò totes les meves obsessions em portessin tanta pau i serenor com m'ha portat aquesta.
En segon lloc, crec que és just agrair a la meva família i a tots els amics i amigues per la seva paciència, i pel suport que sempre m'han donat en el meu empeny per la difusió del llegat i l'obra del poeta, ja que moltes vegades sé que es fa difícil comprendre el comportament, la dedicació, la profunditat i els valors que tot això comporta quan et vols endinsar en aquest meravellós món de la poesia. Gràcies a tots, de tot cor.
Així doncs, per acabar voldria donar les gràcies a la Montserrat Sans per la seva amistat i generositat, i per deixar-me en préstec el títol
d'aquest escrit, perquè encara que faci dos anys que en Miquel va salpar i el silenci hagi crescut, d'altra banda sé que molta gent l'ha descobert i li ha portat una felicitat immensa. I també sé que a molta gent ens ha servit per desempolsar la vergonya pel plor, per l'amor i per molts valors que portàvem amagats i ens feia por exterioritzar.
I és per això que avui m'agradaria donar a conèixer un dels meus poemes, i el preferit de la meva filla, que s'anomena "Recordant la teva mirada" i que el vaig escriure amb motiu del primer aniversari de la seva mort.
Miquel, Montserrat ens veiem a Roda.
Comentaris
-
Si ens besem pels carrers... [Ofensiu]Jere Soler G | 02-01-2006 | Valoració: 10
Comparteixo amb tu l'admiració per en Miquel. M'admiro de la sort que has tingut de conèixer el lloc on va viure i de parlar amb la seva dona. A part d'això l'escrit està molt ben traçat.
D'en Miquel Martí i Pol el que més m'agrada és el Romanço, el coneixes:
"Si ens besem pels carrers, trontollaran les cases... vindran guardiacivils empunyant simitarres..." I segueix... -
Et puc dir poques coses[Ofensiu]Josep Bonnín Segura | 06-12-2005
Tal volta la paraula, i l'enyor de la paraula, em ve de la paraula de Miquel Martí i Pol. Quan el vaig descobrir l'any 77 a Menorca, malgrat jo sigui de Mallorca, amb el seu poemari "Vint i set poemes en tres temps", vaig quedar encisat . A partir d'aquell moment vaig seguir la seva obra. he escrit varis poemes sobre l'instant de la seva partida. No de la seva mort.
"Comiat" i Et seguim recordant. M'agradaria que els llegisi. Gràcies pel teu comentari. I el teu relat expresa prou bé, el que molts haguessim desitjat. Ell va crear un pont de mar blava, on amb Lluis Llach aconseguiren fer-me testà, la inmensitat del que transcrivien a través de la paraula i la música. Tinc poques paraules.
Una Aferrada pel coll, des de Sóller. Mallorca
Josep -
Mmm, ...[Ofensiu]OhCapità | 25-11-2005
Ara si que m'he quedat de pedra, ... Una explicació que en algun cert moment he de reconèixer que m'ha posat la pell de gallina, potser perquè avui estic una mica sensible. Els records, mmm, ... és el què ens queda de les nostres vivències, altres li diuen experiència. Crec que vós, heu arribat a un nivell que complicitat amb els versos d'en Miquel Martí i Pol, i l'apropament que vau fer us dóna un magnetisme especial, segur que són la brillantor del vostres ulls quan llegiu, o millor dit quan sentiu un dels seus poemes.
Ara em sento més orgullós d'haver conegut (virtualment clar) un deixeble com vós. I a més que em tingueu present en aquest viatge vivencial d'emocions. Gràcies rodao3.
OhCapità. -
Ja he tornat![Ofensiu]Ze Pequeño | 21-11-2005
Hola roda03.
Estava de vacances, però t'agraeixo la teva péocupació. Tenia dues setmanes pendents encara, i tot just avui em reincorporo a la vida laboral.
Molt emotiu aquest escrit. Destil·la gotetes d'admiració i tristesa a cada línia. I si m'ho permets, m'ha despertat enveja sana. Veure el seu estudi, el seu arxiu, no puc ni imaginar les sensacions que deurien córrer pel teu cos en aquells moments. Ha de ser tan increible!!
Veure amb els propis ulls totes aquelles coses petites que en Miquel tan estimava. Indescriptible. Es veu que l'admiraves terriblement. I quina senzillesa la Montserrat! Talment com en Miquel. Persones així hi ha poques.
D'altra banda, voldria agrair la dedicatòria que has fet d'aquest preciós relat. Em sento terriblement privilegiada! Que bonic que les paraules del poeta ens unieixin d'aquesta manera.
M'agrada molt veure que hi ha gent que el recorda. Gràcies a totes aquestes persones, com tu, ell encara és viu, en els seus versos, escrivint lentament entre nosaltres.
Una abraçada molt forta company, i fins ben aviat.
Salz.
P.S. Gràcies de nou.
-
un silenci ple de paraules...[Ofensiu]ROSASP | 14-11-2005
Tinc la sensació de que milers de versos han quedat escampats als quatre vents.
Sempre se'n podrà escoltar la seva melodia i les seves cadències; una veu que va saber transmetre coratge i humanitat, força i solitud i sobretot molta llum i esperança pels que estimem la poesia.
Sempre trobo nous matisos en llegir els poemes que han arrelat al meu cor, sense gairebé adonar-me'n. Aquesta emprenta suau i alhora ferma que va deixar en nosaltres...
Gràcies per portar-nos el seu record i la imatge de la Montserrat.
Creix el silenci, però en el seu interior sempre hi viuran les paraules que no poden ser esborrades.
Una abraçada! -
òndia...[Ofensiu]silvia_peratallada | 13-11-2005
quina història... aquestes amistats són les que duren...
Martí i Pol, va ser, és i serà un dels millors poetes que mai he tingut el plaer de llegir, la seva tendresa, l'aproximació que aconseguia amb els lectors...son coses que fan que se l'estimi...
Gràcies a tu, per dedicar-nos aquestes paraules, i sobretot per fer-ho a la Montserrat i a Ell...
SAlut i paraula!
Una abraçada!
Sílvia -
A mi també[Ofensiu]Lavínia | 13-11-2005 | Valoració: 10
m'agradava moltíssim M. Martí i Pol i crec que ha estat el mestre de molta gent que se sent poeta i t'estaria molt agraït de poder llegir l'homenatge que tu li has fet i l'agraïment que mostres per Montserrat Sans, roda03.
Per cert roda és per Roda de Ter, el lloc on va néixer el poeta?
Molts petons i gràcies pel teu comentari.
Lavínia -
hola![Ofensiu]fosca | 13-11-2005
La vida és així, quan tu ho planifiques tot ella t'ho desplanifica. M'imagino la teva tristor i impotència davant d'aquest fet, però vulguis o no, vas fer realitat (a mitges) lo teu somni oi?
És molt bonic el que contes i m'ha fet gràcia que m'ho diguessis al comentari.
Potser hi haurà un dia en que hom es retrobarà amb tot allò que havia somniat en vida i que havia deixat per perdut...
L'esperança és l'últim que es perd, crec.
Molts besets!
Anna.
Valoració mitja: 10
l´Autor
41 Relats
277 Comentaris
65369 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Sóc d'un poble petit de L'Alt Penedès i visc en un país petit.He begut moltíssim de Miquel Martí i Pol (el qual no vaig tenir la sort de conèixer).
He volat amb la música i les lletres de Lluís Llach i Grande.
Escric ... i estimo el que escric.
M'encanta el camí de les paraules.
Sóc molt feliç amb la publicació del meu somni, el meu primer poemari "BÀLSAM PER A UN DIA INCERT""
No fujo d'enlloc perquè no m'en vaig
i retorno d'aquell espai buit,
ple de cansament i fatiga,
per treure la pols a la vida.