Credo.

Un relat de: Jere Soler G

Crec en els cimalls guarnits de blanc
i en les obagoses fondalades
vestides del tapís de verd del bosc
beneïdes per la neu i les ruixades.

Crec en el garbí d'aigües enllà
en la salabror i la marinada
en l'esclat d'escuma que rugeix
quan es trenca a la platja enfurismada.

Crec en tu i en mi i en tants que som
cors surant en una vida estranya
mans cercant més mans dins la foscor
fins que a punta d'alba la llum guanya.

I en el guspireig de cada instant
en cada batec de les onades
en el ball del vent sobre del blat
en les esperances amagades.

I en el buf de brianxa que m'empeny
sempre més enllà en el meu viatge
per damunt dels blasmes i els esculls
dels esclaus de l'or i de la imatge.

I en la rauxa que em fa aixecar el vol
rompent tenaç cadenes i mordaces
que trenen els esclaus d'una moral
amarada de judicis i amenaces.

No crec en veritats petrificades
indubtables dogmatismes imposats
paraules greus que subjuguen la vida
a obscures i pesants moralitats.

Crec en el color de cada mot
i en la força de cada mirada,
en la veritat de cada gest
i en l'amor de cada cantonada.

Veig pertot somriures espantats
ocults als ulls que sols veuen façanes
màscares filades per la por
finestres closes per negres persianes.

Malgrat tot, sé d'un racó de món
amb un coixí de sorra i unes canyes
l'udol del vent, el brum etern del mar
i el so d'una guitarra a les entranyes.

No crec en res més, amb això em basta.


Comentaris

  • gypsy | 03-11-2007 | Valoració: 10

    jo també veig somriures espantats...
    però en els teus mots hi batega una altra mena de món, millor, esperançat.

    Gràcies per creure i fens-ho creure

  • Descripcions plenes[Ofensiu]
    Declivi Decliví | 03-11-2007 | Valoració: 10

    Quanta veritat s'amaga en aquests versos... Quina llàstima que la natura poc ens acompanyi quan és l'hora del romanticisme terrenal, és clar que si tu tens fe en els teus versos, ho pots imaginar i, fins i tot, viure-ho.

  • m'encanta[Ofensiu]
    Estel | 28-05-2006 | Valoració: 10

    aquest poema si que em sembla genial. una reflexió del que t'agrada o no presiosa.

    utilitzes paraules que no habia sentit mai, però que són molt belles

    cada estrofa té una musicalitat pròpia. utilitzes l'anàfora sense fer-te pesat, variant la paraula inicial un parell de cops(crec/i) i ho trobo fantàstic. queda realment bé

    ojalà el món fos format unicament per les coses en les que creus, tot seria més senzill i bonic.

    m'encanta aquest poema, en serio, et continuaré llegint

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

177 Relats

781 Comentaris

245582 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant; i estic una mica més diversificat.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

I un altre de curts:

... CURTS

També tinc un blog que està a punt de fer deu anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA


I pel que fa als relats escrits per aquí, et puc recomanar:

... : Conte vienès

... : Mort del Sol

... : Ben endins de tots dos

... : La noia de la residència de les muntanyes