Cercador
Cotxe de cavalls
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
COTXE DE CAVALLS
Sentir, sentir, l'amor com un vertigen, posant
el peu just on s'esllavissa el precipici
sens ni un sol, tornem enrere.
Sentir com el dolor et retorça el cor
i dels teus ulls escorre intens
totes les llàgrimes mentre mirades d'indiferència
criden: ¡ridícula! Sentir com dits de vent travessen
plecs de roba, escot i faldilles enlaire, tocant-te
d'aquest teu cos fibres i tecles, únic concert.
Beure a galet el raig de sol furtiu cremant la pell del rostre
tot desitjant de tu allò que t'amagues.
Deixar que l'hora se t'escoli, com l'aigua
de la dutxa erotitzada, per entremig del cos.
Permetre que el regalim del seu desig
et mossegui les entranyes, atrapada
entre un instant i un altre; lligada fèrriament.
Amb foc de llavis mordassant el crit esgarrifat
Donar la mà a la vida enamorada que
se t'endú dalt del cotxe de cavalls del dia
carrer d'Urgell avall com una núvia amb tuls, vels
i seda i pedreria, arreu lluint la gran nuesa
als ulls voluptuosos de la mort que entre les ombres
també et cobeja el cos i el pensament, esgarrifada
per, entre els braços de la llum, a traïció,
arrabassar-te i fer-te, per sempre mai més, seva.
Comentaris
-
Ai, ai, ai![Ofensiu]rnbonet | 10-11-2007
Que el que volia dir és que obrint el cor, el altres -sobretot els 'enemics'- et consideraran perfectament atacable.
En la societat en la qual vivim el món és dels forts, dels caradures... Els somniadors sols somiem i tropessem... Ja ho deus saber per experiència!
I de perdre amics, res! Sóc un fervent partidari de la sinceritat.
Salut i rebolica! -
Recollons, xicona! Cada vegada...[Ofensiu]rnbonet | 09-11-2007
...més profunda, més 'de dintre'.
I jo et dic: no cal mostrar-se tan 'nua', a l'abast dels altres. Una cosa són vivències i l'altra, literatura.
Hala, bona tarda! -
mirades d'indiferència...[Ofensiu]franz appa | 05-11-2007
...que no permetré que siguin la meva, si em permets.
És un poema abassagador, que ens porta de l'amor a la mort (probablement no hi ha més "tema" entre els homes i dones), allí, "just on s'esllavissa el precipici " (perquè és així la nostra vida, el precari equilibri del funambulista amb un peu a la línia minsa delprecipici i l'altre ja caient, cap a la mort que ens cobeja).
S'ha de tenir valor per acabar un poema amb dos versos plens de frases entretallades per comes. A mi m'han agradat, i força, perquè és molt precisa la imatge de la mort arrabassant-nos entre els braços de la llum.
Una abraçada!
franz