cos de drap

I no tinc prou paraules per descriure de mi
aquest misteri absurd que, ofega, oxigenant-me,
quan rodo amb cada cotxe i crido amb cada clàxon,
florint exhuberant en el gerani mort,
amb cada peu, autoesclafant-me,
feta desert llagrimejant d'arena,
remor de mar que llepa i que devora
la sorra del meu temps, que fuig de mi
pel trenc del descosit d'aquest meu cos
de drap i ferro i coloraines

de titella.