Contracorrent

...el millor que tenim. M'agrada aquesta similitud que li dons al curs de la vida amb la dels rius.
Deixar-te anar, com dius, de vegades és meravellós, d'altres esgotador, la dualitat de la vida!
Estic amb tu amb que cadascú te que seguir el seu jo, el seu camí, no deixant-se manipular per qui potser en sap menys que un mateix. El que si és bo és meditar un mateix, arribant a estar d'acort amb el teu jo més profund, ja que la dualitat ens fa dubtar molts cops. Pero jo crec que si analitzem bé, tot ho portem dins.

Una forta abraçada i Bon 2009

Torno a ser plenament d'acord amb tu: la natura impressiona, en especial quan l'observes amb atenció i descobreixes les relacions tan especials que s'estableixen entre els diferents éssers que la composen i el delicat equilibri que mantenen tots els elements que s'hi troben.

Ja que darrerament ens comentem relats de fa cert temps, t'ofereixo el que vaig dedicar-li a la natura i als seus contrastos: es tracta de BATECS. Si el llegeixes, veuràs com totes dues reconeixem la força que manifesta la naturalesa i el repte que suposa ser una part petita dins el món.

M'alegra llegir que segueixes fent camí amb la imaginació ben desperta.

T'envio una abraçada amb bones perspectives,
Unaquimera

Jo crec que la majoria de la gent està equivocada per culpa de les influències. Les influències són còmodes i fan que un resti cec al que passa al seu voltant, i que no se'n vulgui desfer.


Sergi