Continuen los feits de lo cavaller anomenat Josep Maria

E a mitjan febrer de lo any de gràcia de MCCCXIV, lo cavaller anomenat Josep Maria, son senescal Hilari e fra Roger arribaren a la vila d'Argentona. E mentre dinaven en lo hostal, se sentiren crits e veus fortes en lo carrer, puix havien robat les joies de lo comerciant Domènec. E cap vilatà se'n sabia avenir, e tothom estava inquiet e trasbalsat, puix hi havia un lladre en el poble. E per a calmar los veïns, lo batlle decidí demanar l'ajuda a la institució reial e, d'aquesta manera, al cap de dos dies se presentaren al poble los investigadors llegats per lo rei, los inspectors del Criminatio Scaena Inquisitum, los cèlebres C.S.I.
E com que los membres de lo C.S.I no només eren inquisidors, car també eren alquimistes, sempre desenllaçaven amb gran rapidesa los crims e les qüestions més obscures. E los C.S.I entraren en la casa on s'havia produït lo furt e examinaren molt atentament tots los racons de la casa. E trobaren un fil de cotó, e lo analitzaren utilitzant aparells d'alquímia, e també demanaren trossos de roba de tots los habitants del municicpi, e aprés se tancaren en una sala de la Casa de la Vila per a discutir e indagar en aqueix cas. E quan arribà lo vespre, el superior de los C.S.I reuní tots les veïns a la Plaça Gran e aço los dix:
- Habitants de la reial e chrestiana vila d'Argentona, després d'examinar minuciosament totes les proves d'aquet cas, hem esbrinat que lo lladre és lo Avel·lí de can Girau, puix el fil de cotó que trobarem en la escena de lo robatori té restes de clorofil·la, e sabem que lo Avel·lí té moltes plantes de menta a casa seva. E a més, hem observat una petjada al costat de la finestra on han passat los feits, e la sola era llisa e sense relleu, e escorcollant en los arxius, hem vist que lo únic hómen que porta sabates amb sola llisa és lo Avel·lí, car té los peus molt sensibles e no pot portar calçat amb soles gruixudes o molt gravades. E estes sabates de sola llisa només se fabriquen a Vic, e en lo registre hi ha escrit que un cop al mes, lo Avel·lí se dirigeix al mercat de Vic, puix allí ven los tomàquets e les patates de son feixa.
E tothom quedà admirat de lo seny e lo judici de lo C.S.I, e la perspicàcia de aquets inquiridors reials, e los veïns començaren a rumiar que, qui més o qui menys, tothom sostreia, de tant en tant, un pollastre de lo corral del veí, o una eina de lo ferrer, o un sac de farina de la casa del costat, e açí un llarg reguitzell. E per açó, los veïns agafaren los C.S.I e los llançaren a la riera des de dalt lo pont, mentre los deien:

-Moltes gràties per lo vostre ajut, mas no torneu més per açí, puix si regresseu altra vegada, uns llançarem de nou a la riera, però aquet cop amb un pedrot lligat a lo coll.

E aço dix lo cavaller Josep Maria a los seus companys:

-Certa cosa és esta, que lo veritable savi no lo és por lo que sap, sinó por lo que es calla.

E son senescal Hilari i fra Roger estaven meravellats e enlluernats davant les doctes e acienciades paraules de lo cavaller anomenat Josep Maria.