Conte de Nadal

Aquella nit era molt freda,
jo estava arrecerat dins un portal.
Em tapava amb unes quantes fulles
mentres mirava les llums de Nadal.

Vaig veure una parelleta que reien
abraçant-se fort, fins fondre's en un.
Vaig pensar que si em veien m'acollirien
i corrent vaig sortir a la llum.

Però nomes estaven per ells
i ni tant sols em varen mirar.
Em van passar tant a prop
que em vaig tindre que apartar

Després passà una velleta
amb un bastó a la mà
Vaig pensar, aquesta es la meva!
i al davant m'hi vaig plantar.

Després de moure la cueta
i de esgarrapar amb fruïció
l'únic que vaig aconseguir
va ser un bon cop de bastó.

Desesperat i mort de fred
sense veure-hi cap solució,
i encara que mort de gana,
em vaig arraulir en el mateix racó.

Tant trist i desanimat estava
que, esperant quedar-me adormit,
una llàgrima em lliscà per la galta
mentre somicava tot ensopit

Una nena que passava amb el seu pare
mirant les joguines dels aparadors
quan em va veure que plorava,
em va agafar i m'abraçà molt fort.

Va mirar als ulls del seu pare
i amb una mirada triomfal
va dir amb una veu clara
"ja tinc el regal de Nadal "

El seu pare va somriure
i li va preguntar
n'estàs segura filla?.
Que després el tindràs que cuidar.

La nena em premia tan fort
que jo quasi no podia respirar
i amb molta resolució li contestà
es clar que el vull cuidar !

Ara visc en un palau:
una caixa de fusta amb flocs,
una nena que m'estima,
i que em té a la vora del foc

I mentre la família sopa a la taula
i la nena m'observa des de dalt
em miro el pessebre i a Jesús li dono
gracies per aquest Nadal.