Cercador
Confeti
Un relat de: amelie- Compartir:
Ella seguia
somiant
i, sabent que feia mal,
callava.
I reia i mirava
el món
que ja no era
seu.
--------
Entre tant de silenci
s'escoltava una melodia
que sonava com avergonyida
i només es deixava sentir
entre els descansos del llapis
que escrivia...
-------
en papers violeta escric
per (no) ser vista.
Empasso versos
a corre-cuita
i com que no m'ofego
sento com si aquesta nit
es mereixés una altra ronda.
Convido jo.
Comentaris
-
betixeli | 24-02-2008
jo em quedo amb el segon, però ja que hi som confesso que abans d'aquest me n'he llegit d'altres, i de pas també m'assincero i afegeixo que em ve molt de gust seguir aquí una estona més i llegir-me tots els que queden.
gràcies per cuinar aquests relats, són deliciosos. -
L'escriptor mediocre | 22-01-2008
M'agrada aquest últim. Per mi que sigui doble, si us plau.
