nit amarga

Un relat de: amelie

Me'n vaig.
La bici m'ajuda
a suar,
ara ja tot em rellisca
excepte les teves veritats
que se m'enganxen al cervell
i em fan predir
tempestes.
Plena de pols
m'estiro,
m'agrada
em fa recordar-te
i em poso tan trista
que tinc ganes de plorar tota
jo.
Tinc sort de poder dormir
sola
i poder sentir-me
més desgraciada.
Et perdo,
bé, penso que et perdo
per poder gaudir
de la meva amargor
amarga.
Deixo el mòbil al llit
per recordar-me
que no em trucaràs.
Començo a pensar
en la raó cruel
dels teus pensaments...
Llavors em veig
i l'habitació il·luminada..
què?!
els fanals del carrer
m'impedeixen tenir por
de la foscor.
M'enfado
amb mi mateixa
per creure que
podia ser com a les pel·lícules
per somiar que tot era part del guió
per sentir-me bé dins la meva bombolla
de desgràcia!
Miro quina hora és
(per sentir-me normal)
i veig una perduda teva
com t'atreveixes!
m'acabes de salvar del meu mar de llàgrimes.
La meva conformitat,
que tant odies,
em fa pensar
que tinc ganes de veure't
i et perdono.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

68521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63