Realitat

El temps
m'esgota

els llavis
i s'assequen
rojos
mentre el record
de les emocions
gastades
(com les cançons)
m'insulta
abans de
morir.

La pena
cau
amb confusió
i m'erosiona
amb parsimònia
la panxa
que es queixa
i deixa
anar
una llàgrima
prima.

Els ulls de
dol
es desorienten
tristos
i em desperto
entre somnis
distrets
i la memòria
s'aixeca
i entre badalls,
ploro.