primavera

Un relat de: amelie

el fred
s'acurruca dins
meu
fent tremolar
el cap
que t'esquitxa de pluja
sense voler
i te n'adones.
Amb els llavis
humits
em beso
les mans
que es freguen
contra
mi
per ajudar a sortir les
ganes
boges
i nerviosa
colpejo la bola
que no acaba d'entrar
al forat
fosc
al veure la llum de fora
la finestra.
Llavors hi caic
jo,
i m'entristeix
desaprofitar el sol
sola
mentre somio
desperta
i se'm desfà el caràcter
que em posava
calenta.

Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    casum l'olla | 30-03-2008 | Valoració: 10

    Aquet poema m'ha encantat! és molt bo!. Et felicito de tot cor per aquesta feina tan ben feta. Acabaré convidan-te a comentar-me, potser t'agradarà les historietes que invento. Esperaré algun comentari ben aviat, avui he penjat dos historietes que te les recomano, a veure si les pots llegir i disfrutar-les que era la meva intenció. Segueix escrivint que et continuaré llegint.

  • s'acurruca= s'arrauleix

    El sol sempre es desaprofita si no s'aprofita amb acompanyia.

    Potser l'entenc malament, però trobo el poema sensual, excitant i atrevit.

    LEM


Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de amelie

amelie

66 Relats

150 Comentaris

68491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63