Confessió sense la confessió

Em senc mal,
i més que res perque no explique mai el que hem passa,
que sempre és el mateix,
i mai s'em passa...

Que no tinc valor de contarli-ho a cap amiga,
que ni tant sols a tu
que ets al unic al que li ho explicaria,
ni tant sols escriguent-ho..

No sé si està mal allò que pense,
que em menja per dins tots els matins,
que no em deixa dormir,
i em vanya els ulls totes les nits.

Que m'odie a mi mateixa al pensar-ho,
però per una part se que tinc raò,
que per alguna cosa ho pense..
I ningú hem pot entendre..

Ni tant sols tu..
I no puc escriure-ho,
i no serà per falta de ganes..
Potser no tinc prou comfiansa amb ningú com per contar-ho tot...
I em senc mal..