CONDEMNA

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
CONDEMNA

No tinc pas por del teu present; no gens:
tinc armes per lluitar contra el present.
No tinc pas por del teu futur; no gens:
tinc armes per lluitar contra el futur.

Tinc por, ben cert, del teu passat, proper
o llunyà, tant li fa: tinc molta por.
Els teus records, que sovint em recordes,
burxen, cruels, en les ferides meves.

No puc vèncer el passat, no em ve de cara,
solament m'escridassa des d'un cim
que veig a prop i lluny tot ben alhora,
inaccessible malgrat el meu esforç.

Lluito amb gran desesper contra el passat,
aquest passat teu que el meu esguard emboira,
que m'ofusca la ment en la follia
i que el meu cor ha condemnat a mort.

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • No és pas...[Ofensiu]
    Prou bé | 01-06-2023

    ... una condemna llegir-te. Potser pot assemblar-se una mica a una certa addicció.
    Busco a la pàgina els teus poemes. No només els teus.
    Els gaudeixo perquè m'arriben i a vegades, m'emocionen. També a vegades voldria poder saber el significat que amaguen perquè no passo d'intuir-lo. La poesia ja ho té això i és una forma de bellesa.
    Amb total cordialitat .

  • El passat....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 01-06-2023

    que de vegades influeix de forma sobtada i constant, i que necessita molt d'esforç per ser acceptat, peró que si aconseguim viure el present, tot resulta menys feixuc.

    Salutacions Fidel.

    Rosa.