Cercador
Quan no pots dormir
Un relat de: LibertasNo sé quina hora és,
O a qui s'ha culpar per això.
Com és que ningú sap les raons del per què?
Creus que ho pots saber?
I com saps d'on bufa el vent?
Doncs perquè puc sentir-lo a tot arreu.
O simplement no contestaràs.
D'alguna manera tots ens sentim sols,
I suportem un martiri que ens devora
Però si la càrrega és tan sols meva,
Crec que podré seguir portant-la sola.
T'ho vaig dir:
Pots cantar fins que no quedi cap cançó,
Pots cridar fins que el món quedi sord,
Pots córrer fins esgotar els camins
I pots estimar fins que ja no ens quedi amor.
Bé, si la felicitat realment ve demà,
M'asseuré a esperar la pròxima sortida del sol.
Libertas
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El vespre de demà
- Comptaré fins a mil
- El noi que volia ser poema
- Donar-se a una terra
- De la vida a un no-res
- Lletres d'aigua
- 1/8 de mirada
- Memòries a l'oblit
- Tan lluny
- Potser si t'acostes...
- Quan no pots dormir
- Històries del cap, del cor i dels ulls
- La meva caixa
- Em trobaràs entre records
- El poema de la nostàlgia