Històries del cap, del cor i dels ulls

Un relat de: Libertas

De totes les coses en les que crec,
Solament vull acabar amb això:

És dur voler-ho tot i res al mateix temps,
Vull el que és teu i el que és meu.

Tu i jo.

Encara estic perduda en els teus ulls,
I sembla que no pugui viure un dia més sense ells.

Vine,
tanca'm els ulls i foragita totes aquestes pors.

Porta'm a un lloc on sigui cegada per la teva llum,
Allà on poder dir adéu a tothom qui ens separà.

L'únic que volia mantenir,
Ha estat l'únic que he perdut.

...

Se sent com si tot comencés de nou un altre cop…
Però només se sent.



Libertas

Comentaris

  • Pensaments, sentiments, visions...[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2007

    Que som una contradicció, més o menys disfressada de certeses temporals, és ben clar: reconèixer-ho és una bona senyal de consciència d'un mateix.

    Saber que de vegades les apariències no ho són tot i que els sentits o els desitjos ens poden distraure de com és la realitat, resulta una bona vacuna contra els cops i els desenganys, encara que no ens lliura dels blaus. Tampoc es pot funcionar només amb el cap...

    M'alegra haver-te descobert com autor/a i ja que la lectura ha estat bona, tornaré per aquí un altre dia a veure més coses teves...

    De moment, t'envio una abraçada calorosa per celebrar la coincidència d'avui,
    Unaquimera