Comprar l'oblit

Deixar o ésser deixats. Aquí rau el misteri de la soledat. La desaparició, física o sentimental, d’alguna persona molt propera –per bé o per mal– sempre és un gran trasbals. Llavors cerquem eixides i artificis per continuar units, ja sigui un pensament estratègic, un simple sospir o la contemplació d’una fotografia més o menys recent. Tot ens ajuda a perviure en moments, circumstàncies, experiències o vivències en comú.
Tot i que perdem persones, mai no les perdem absolutament. Però, és clar, el tacte, les olors, les mirades, els mots... es van extraviar dins un taüt que tenia les seves mides, i dins del taüt també va desaparèixer tot allò que compartíem amb elles. Només ens queda el record que, ben mirat, pot esdevenir tortura a causa de l’enyor, o pot resultar una alliberació profunda per obra dels bons records.

Per il•lustrar millor les meves reflexions et convido a llegir el poema de comiat que vaig escriure no fa massa en honor d’un bon amic meu. Si el vols llegir, Diada de dol

Un escrit directe al dolor de les absències.

Raül

Mai podrem oblidar aquells éssers estimats que ens deixen aquella petjada tan profunda que fereix en recordar-los.
Una abraçada , joia de Relats !