Companys per sempre

Un relat de: rnbonet
Això era i no era, allà pels temps que no recorda cap vell de la comarca, al meu entendre i memòria, un caragol poruc, que sóc jo. De muntanya, blanc i gros, en perill d'extinció, perquè per una dotzena dels companys paguen cinc euros a qualsevol bar de la costa. Un d'aquells caragols que habitem als forats dels marges de pedra seca. Sí, ho heu endevinat!Una vaqueta!
Mireu, tanta por sent, que mostrar només el cap fora la closca em fa nosa. O un no-sé-què d'engúnia i precaució em deixa en un ai al cor. Com caminant per una corda fluixa o un fil d'aram d'estendre la roba, en un cinquè pis. I ho dic amb coneixement de causa perquè ja ho he provat i comprovat moltes vegades. Res d'equilibrisme de circ. Supervivència!

Em dic Katerineta. Malgrat el nom femení, sóc un boiet mascle menut, molt menut, de faixa vermella i jupetí verd, que habite dins la closca d'un caragol de mar, damunt el moble aparador de la cuina d'una casa antiga, a un poblet que no cal dir, entre mar i muntanya. Tota una delícia de tranquil•litat i clima. Què no vindreu de vacances?
Abans, però, vivia al bosc, tot el juliol i agost, sota una fulla que em feia de llençol. Però els dies d'estiu, humits i càlids, s'acaben amb l'arribada de la tardor. I amb les primeres pluges venen les mullades, el fred i els patiments. -Ara, què faig?
I encara que el temps s’anunciava clar, d'anticicló segur, vaig decidir canviar de lloc d'habitatge. I ací em teniu, vivint amagat a les hores de sol. És que sóc tan tímid, tan vergonyós! Però faig constar que de tant en tant m’agrada furtar –jo dir ‘fer meu’- algun centimet alié.


Ensume un aire àcid, dens, espès, quasi mastegable. Si fa no fa, cpm la fulla que m'ha donat suport de casa fins ahir. Una mà negra d’ombra ompli el buit on em trobe. Unes passes més; sols per fer exercici. Mentre, la por al cos, la timidesa als muscles. Respire profundament i amb ànsia. M'ature. M'imagine rates enormes, dragons, mosteles, mentre avance lentament. Ja quasi hi sóc. Qui sap si...

I puge a la crinera del cavall que em portarà a la llar dels amos de la bèstia...

I m'agafen i em posen a la cistella, on ben aviat trobaré un forat per escapar, quan siga fosc..


Ara, ben avançada la nit, s'han trobat el caragol blanc i el minaroi, farcits de vida, de por, de timidesa i de misteris, a l'interior de la closca marina. Un cau comú. Tenen casa tots dos, habitatge segur tant per un com per l'altre. Pel poruc i pel tímid, eixint només de nits, tenint com amiga l'obscuritat.

I se'n foten i se'n riuen al temps -això sí, sense decibèlics onerosos- quan la donya de la casa exclama:

-Ai, Pauet! Fes bandat! Que vindrà el caragol blanc i et mossegarà l'orella!!!

I fan tos dos com qui no se n'assabenten quan el senyor de la casa comenta:

-Qui m'ha furtat els minsos estalvis que tenia a la guardiola?

Comentaris

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Estimat Bonet,[Ofensiu]
    allan lee | 02-07-2011

    val la pena tornar per llegir relats com aquest. És rebonissim, deliciosa història de prosa tendra i ironica, això que tu conrees, per felicitat del lector. T'agraeixo d'allò més el teu comentari rebuda. Ens "veiem", amic, per aquí,

    a

  • De mestra a mestre[Ofensiu]
    nuriagau | 10-06-2011

    Aquesta proposta de l’ARC està aconseguint aportacions ben diferents i originals amb personatges tradicionals, alguns més coneguts, d’altres ben desconeguts (per a mi) fins fa un parell de mesos.

    Una gran història amb diminuts protagonistes. L’atzar els ha unit per dur una vida ben feliç, sense patir per les inclemències del temps, a l’aixopluc d’una closca marina.

    Celebro participar amb tu al concurs de Contes Infantils de l’ARC.

    Núria

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356247 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!