Comiats

Un relat de: Gorwilya

Comiats… Per què han d'existir? Aquesta paraula no m'agrada gens, poques vegades el seu significat és bo, la majoria de cops va acompanyat de sentiments de tristesa, angoixa, melancolia i desenes de sentiments més que impliquen un malestar interior.
Qui va inventar aquesta paraula? Per què t'has d'acomiadar de coses o éssers vivents que no vols perdre? Segur que si rumiem una mica més amb aquesta paraula trobarem més preguntes estúpides que no sabem com respondre, perquè la seva resposta encara és més estúpida.
Quants cops hem sentit aquesta paraula o hem experimentat el seu significat? Segur que centenars o milers de vegades, ja que cada cop apareix més dins d'aquesta trista i injusta societat.
Si pogués m'agradaria fer desaparèixer aquesta paraula conjuntament amb el seu significat i tot el què implica de la faç de la terra o de tot l'univers.
Quan algú pronuncia aquest mot, a l'instant dins del teu cap comencen a aparèixer moments tristos i el teu cervell es converteix en el projector d'una pel·lícula dramàtica.
D'aquí poques hores al meu voltant hi haurà un comiat, sinònim de moment desagradable i trist. Per què tants comiats? Aquest serà el segon comiat del dia, i després n'hi haurà un tercer i potser fins i tot un quart. La gran majoria dels comiats són per sempre, i gual que ho seran aquests. Per què marxen les persones? No es podrien quedar eternament al nostre costat?
Quan creus que algú no t'abandonarà, en el moment més inoportú apareix un comiat, i com és normal això implica uns certs malestars interiors en els participants del comiat.
Però no només t'acomiades de les persones, et pots acomiadar de qualsevol altre cosa, com per exemple d'un animal, d'un objecte o fins i tot d'un vici o costum.
En el cas de l'objecte el malestar no és comú, perquè l'objecte no patirà cap mena de malestar ni experimentarà cap canvi emocional.
Aquí ens podríem plantejar una altra incògnita, per què només les persones poden experimentar les desgràcies que impliquen aquest mot? No podrien les altres coses tenir sentiments?
Aquesta societat està dins d'un món ple de preguntes, dilemes i paraules sense sentit, mai deixarem de tenir dilemes i les nostres preguntes no tindran respostes lògiques.
Merda paraula, per què ha d'existir? Algú vol col·laborar a destruir-la? Sense ella les coses podrien canviar, si eliminéssim totes les paraules estúpides i sense sentit el món aniria millor i no seria tant complicat.
Per què... a veure... Algú ha experimentat mai plaer a través d'aquest terme? En el meu cas no, i en el de la majoria de la gent tampoc. Si algú algun cop n'ha experimentat serà l'excepció que trenca la regla, i immediatament ens vindran més preguntes absurdes al cap, la resposta de les quals encara ho serà més.
En definitiva, aquesta paraula hauria de desaparèixer del mapa, juntament amb el seu significat i tot el què implica. No hi ha democràcia? Doncs votem i diem no als comiats. Això ha quedat massa propagandístic, sembla l'eslògan d'un partit polític, millor dir: eliminem tot el què implica un comiat. I posats a fer coses creem una nova paraula amb més lògica i que quan hi pensis dins la teva ment apareixien imatges divertides i felices, de tal manera que sembli una pel·lícula d'humor, d'aventures o de qualsevol altre gènere que no impliqui cap dolor.
Aquí deixo estar la gran reflexió sobre una simple paraula que apareix al diccionari i cada dia és utilitzada i viscuda per milions de persones.
Ja ho sabeu, vigileu i no creieu en qualsevol paraula, perquè poden ser el causant d'una gran catàstrofe que en desencadeni una de mundial.
Mai millor dit eliminem totes les paraules absurdes i estúpides del diccionari i de la nostra societat.

Comentaris

  • Comiats...[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 29-04-2005

    El teu relat port a un altra reflexió: realment desapareixerien els comiats si no tinguessim la paraula "comiat"?

    Una vegada vaig sentir algú que deia que en el nostre cervell només existeix allò que podem verbalitzar; el teu relat tindria la mateixa idea de fons. Des del meu punt de vista, el problema d'aquesta idea rau en que no es pot parlar d'una cosa que no es pot verbalitzar i que, si no se'n pot parlar, com ho farem per solucionar-ho? Tinguem mot o no que el descrigui, existeixi o no en el nostre cervell, la "cosa" en qüestió existeix (encara que això no sempre ens agradi).

    Una bona reflexió. Pel què fa al relat en si, et puc dir que a vegades es fa una mica repetitiu i que no enganxa al lector: és interessant però t'has de dir a tu mateix "llegeix-lo" per continuar la lectura. Té una mica més de ganxo en el moment que dius que tindràs un comiat al cap de poc, perquè el lector pensa "quin comiat?" i llegeix per esbrinar-ho, però al final no desvetlles quin era aquest segon i tercer comiat i el lector se sent una mica estafat; més savi però estafat.

    Ens veiem,

    EmmaThessaM

    PD. Un comiat bo... Hi ha comiat bons. Què et sembla per exemple quan escrius un relat a la web i prems la tecla "enviar" perquè te'l publiquin? És un comiat. A partir d'aquell moment el relat es converteix en un ésser amb vida pròpia, amb un desconegut amb qui et retrobarás de tant en tant però que ja no serà només teu. És un comiat però... No val la pena?

    PDD. Una pregunta soscitat per un comentari que em vas fer una vegada: tu també escrius al 3xl?

  • Molt distingit Sr. Pompeu,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 09-10-2004 | Valoració: 9

    Per la present li fem arribar tot un seguit de reflexions entorn de paraules tan tristes com "comiat", que proposem, amb la vènia de la vostra excel·lentíssima eminència, suprimir del Diccionari General de la Llengua Catalana juntament amb "fam", "destrucció", "mort"...

    Bona la teva proposta, Gorwilya! Vull dir pel rerefons que té. Encara que jo no posaria tots els comiats al mateix sac; hi ha comiats i comiats. T'animo a seguir escrivint (la veritat és que la teva redacció és nota molt més polida i es percep una evolució des de Somnis...).
    Per cert, et faig sabedor/a que s'ha obert un forum per a tots els relataires i lectors de la web, de moment provisional i ofert per la Ilargi Betea: te'n dono l'adreça i t'animo a participar als primers debats que ja s'han obert:

    http://boards4.melodysoft.com/app?ID=relats

    Una salutació i una abraçada cordial,

    Vicenç

    PD: ah, i gràcies per descomptat pels teus comentaris!

l´Autor

Foto de perfil de Gorwilya

Gorwilya

38 Relats

191 Comentaris

79516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Crec que aquest fragment em descriu:

"Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el què et volia dir o expressar de bon principi."

Com que tots els autors posen els premis que han guanyat... a mi també m'ha fet gràcia fer-ho... :P
2005:
-Segon premi del XXVIII Certamen literàri del casal de l'Espluga de Francolí. Obra: "Passat ocult"
-Primer premi del V Certamen literàri Campdevànol modelitat de poesia. Obra: "On ets?"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font morta de Tona. Poesia: "Vida fugisera"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font de ferro de Tona. Obra: "La història mai explicada"



Per si algun/a relataire vol quelcom:
gorwilya@yahoo.es




R en Cadena

"La dragaroja em va encadenar i jo he passat la cadena a en Vicenç Ambrós i Besa i a la IluiN"

(descobreix què és "R en Cadena")