com una rosa oberta

Avui tot és com una rosa oberta,
i sento dins de mi, clavant-se, fons,
les seves fines dents d'espines esmolades.
Perquè tot és avui, immens jardí de roses,
jardí infinit d'espines que, penetrant-me l'ànima,
en fan, de mi: rou, pètal,
plor, llàgrima inundada de perfum.
Asfixiant bellesa inabastable, que emana
prodigiosa, immensa,
-inútil-

esfullant-se.