Com t'ho diria...amm...

M'has mentit. M'has enganyat. M'has trepitjat. M'has traïcionat.
Tot han estat només uns quants dies de mentides boniques que mai oblidaré... Tot ha estat un gran engany, un somni fals.
No sé com tens la sang freda de venir a parlar-me. Em moro cada cop que et tinc a prop.
Pot ser si que no et tenia tota la confiança que hauria d'haver-te tingut, però em creia cada t'estimo que sortia de la teva boca. I ara? Què he de fer jo ara?
En tan sols una setmana ha canviat tot. Me n'he adonat que tot era joc de mans, que cada paraula que sortia de la teva boca era una mentida, que totes les promeses que m'has fet durant tan temps, no es compliran mai... que totes les il·lusions que tenia al teu costat, se n'han anat a la merda.
M'expliques com ho faig jo ara, per deixar-te d'estimar? Només se m'acut una manera, i és odiant-te. T'odiaré fins que la ràbia ja no pugui amb mi. A tu et serà igual, no t'importo. No t'he importat mai.
M'he estat enamorant de tu, una mica més, cada segon que passava d'aquests quatre mesos. He fet tantes bestieses per tu... Havia deixat de banda coses que realment son importants sobreposant-hi a tu. Però...i ara? He perdut tot allò i t'he perdut a tu...
Donaria el que fos per què em diguessis que m'estimes, que tot han estat mals dies.. que, no ho sé... que em juressis estar al meu costat.. tota la vida, tal i com jo em pensava que seria.
T'estimo, i no et podré odiar mai. Per molt mal que em facis. Per molt fill de puta que siguis