Com qui busca les ulleres

Amb llavis-foc, somriu la primavera,
mentre el roser del temps desclou,
fent-se miracle, la poncella de l'avui
molla de rou d'instants que llisquen
escala de cargol del cos, avall,
per on el jo, esverat, es busca
a si mateix pujant, baixant, infatigable,
desorientat, foll, com cercant les ulleres

que ja porta posades.