Cercador
Com puc continuar
Un relat de: Grünewald- Compartir:
No hi ha volta enrere.
Soc esclau de mi mateix.
Des del primer instant que descobrí com era
vaig caure a baix,
lluny de vostres mirades.
Com puc cantar com vosaltres,
si ni tan sols conec la meva veu?
Com puc compartir amb altres
allò que s'amaga molt a dins meu?
Com obrir les persianes
quan la boira és espesa i amarga?
Com encetar mil converses
quan les paraules tornen buïdes i vagues?
Com ser un mirall en els altres
quan els reflexos són falsos miratges?
Em miro a la cara i no sé qui soc.
Potser un ahir desdibuixat.
Potser un present en soledat.
El futur m'espera,
no hi ha volta enrere.
Comentaris
-
ei![Ofensiu]AnNna | 09-08-2006
m'agrada!
una sensació de no saber qui ser, de veure's perdut, i per tant, de no poder conèixer les respostes a les altres preguntes...
Molt bones preguntes, noiet!
Petons! -
Una bona pregunta...[Ofensiu]brideshead | 02-06-2006
i un bon seguit de respostes. Més que respostes, són interrogants davant de l'interrogant de saber què has de fer per seguir...
Em sembla un poema desesperançat, que clama una evidència o, diguem-ne, confessió, de no saber exactament on es troba un, què ha fet, cap a on va, un ésser que es pregunta què està fent de la seva pròpia existència.
I m'agrada, en especial, aquesta darrera estrofa, perquè parla per si sola, aboca tots els sentiments continguts, o meditats, fins aleshores:
"Em miro a la cara i no sé qui soc.
Potser un ahir desdibuixat.
Potser un present en soledat.
El futur m'espera,
no hi ha volta enrere".
El futur t'espera... i tant! això sempre. el futur sempre ens espera a la cantonada... per fer-li front i per a somriure-li, oi?
Una abraçada!
l´Autor
53 Relats
117 Comentaris
59767 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75