Cercador
Com la sordesa del temps
Un relat de: gypsy- Compartir:
Va morir amb la boca badada
sota la mirada indiferent del botxí,
cap emoció va corprendre
el desig de la mare,
òrfena de filla,
d'acabar per sempre
sota la lluna estelada
un vuit de maig de fa set anys.
Ara, mare i filla sou mortes
com les mirades absents,
com la sordesa del temps
i un crit endins m'eixorda,
em recorda
que vareu existir.
gypsy
Comentaris
-
Sordesa, tristesa: mort.[Ofensiu]Raigdelluna | 12-04-2008 | Valoració: 4
T'he descobert al forum, llegeixo poemes teus i m'apeno.
Uf, quanta tristesa, horrible lliçó de la vida.
Saps escriure, tens bon vocabulari.
Animat. -
hi ha lliçons[Ofensiu]jaumesb | 07-11-2007 | Valoració: 10
que em nego a aprendre
-
curt, intens, preció!![Ofensiu]teresa serramià i samsó | 05-11-2007 | Valoració: 10
hola estimada!, sí que em vas consolar i t'ho agraeixo. De totes maneres ja duc bé això de ser "diferent" gràcies a la teva amistat tan generosa...
Molt bonic i contundent. El misteri del temps..., que fascinant, loi??
un petó molt dolç d'agraïment... -
Fa dies el vaig llegir i encara em conmou[Ofensiu]Autobahn | 31-10-2007 | Valoració: 10
Va de cara, sense retombs, i fa mal.
No et calen més paraules, encara que no sé de qui parles, si t'he de ser sincer, encara que, desgraciadament, és una història que es repeteix com una horrible lletania :(
Una abraçada!
Valoració mitja: 8.8
l´Autor
377 Relats
2797 Comentaris
450401 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
Salvador Espriu