Cercador
COLOR SÈPIA
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
COLOR SÈPIA
Llavors, la veritat era massa cruel
per explicar-la als nens. Els capellans, els mestres
i els pares exercien de ple l’encobriment
dels botxins i els traïdors. Tenien la por gran
d’aquells que han corregut en mortal ziga-zaga
per entre el bosc espès bo i sentint com els trets
topaven amb els pins, silents espectadors
indiferents al foll batec de la contesa.
A la taula, verdura i un tall de cansalada;
farines, confitat o guixes estofades.
Pa eixut de quinze dies. Els diumenges, potser,
una peça de fruita (les postres eren cosa
de rics, i els pobres pobres no solien pas fer-ne).
Ja crec en els miracles: poder complir els seixanta
sabent les quatre regles i un poc llegir i escriure.
Fidel Gangonells i Borràs
Llavors, la veritat era massa cruel
per explicar-la als nens. Els capellans, els mestres
i els pares exercien de ple l’encobriment
dels botxins i els traïdors. Tenien la por gran
d’aquells que han corregut en mortal ziga-zaga
per entre el bosc espès bo i sentint com els trets
topaven amb els pins, silents espectadors
indiferents al foll batec de la contesa.
A la taula, verdura i un tall de cansalada;
farines, confitat o guixes estofades.
Pa eixut de quinze dies. Els diumenges, potser,
una peça de fruita (les postres eren cosa
de rics, i els pobres pobres no solien pas fer-ne).
Ja crec en els miracles: poder complir els seixanta
sabent les quatre regles i un poc llegir i escriure.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
La pobresa[Ofensiu]Rosa Gubau | 15-04-2023 | Valoració: 10
per una part i la riquesa per l'altre, ben contraposades, però sempre abraçats a l'esperança. Un missatge ben real. Preciós i sensible com sempre Fidel. Moltes gràcies per comentar el meus relats.
Salutacions.
Rosa.