Color blau

Asseguda a l'habitació de l'hotel on visc. Miro al meu voltant i veig blau. Un color que va tenir molta transcendència durant un època de la meva vida ara resultava oblidat fins el darrer cap de setmana. A partir de llavors tot és blau. En diferents gammes, però blau en essència.
Miro endavant i el cel és blau gris, s'acosta la tempesta. El mar amb tota la seva immensitat és d'un blau plata, això denota la seva riquesa.
El sofà on jec també és blau tal i com el meu jersei nou, les cortines plegades també.
Fins i tot la cançó que sona conté el blue com a paraula de repetició.
Jo no sóc gaire partidària de creure amb les casualitats, ni les coincidències. Penso que hi ha quelcom que marca el compàs de totes les coses.
Ara la meva vida és de color blau.
Quan demà, després del meu viatge d'aquesta setmana, arribi a una de les meves altres cases buscaré els adjectius que defineixen aquest color a veure si així puc apropar-me més al sentit que té aquest color tan abundant en els meus dies.
Ara mateix el blau em transmet confusió i esperança, la meva vida va fluint com l'aigua d'un riu que no sap on va, però no para d'avançar. El meu destí és incert les hores passen i els dies també, em moc amb el temps i no m'estanco en cap gorg.
No busco el blau, però el trobo arreu.
Avui ja sé que aquest color m'espera al seient de l'avió, no me'n escaparé fàcilment, o si?