Cercador
coloms
Un relat de: JosocCOLOMS
Són vacances i tinc pocs plans. El forn de prop de casa on cada matí acostumo comprar una magdalena, està tancat, així que avui, anant cap al mercat n'he comprat una a un forn proper i després m'he assegut a un banc d'una placeta veïna per menjar-me-la. La placeta està molt concorreguda de coloms i jo i la meva menja hem estat el seu objectiu. Primer de lluny, després més a prop m'anaven vigilant, sobretot un que semblava el cap. Quan he acabat, he deixat a terra l'envoltori. Ja sé que no s´ha de fer, que per això tenia una paperera al costat. Ja sé també que els coloms no són ben vistos a les nostres ciutats, però volia veure què passaria, Era un experiment! doncs ha resultat tot un espectacle. Primer s'hi ha acostat un, a poc a poc, a l'expectativa, desprès ha arribat un altre i s'han enfrontat. Cap s'ha atrevit a provar la menja fins que jo m'he retirat a un banc més llunyà. Mica en mica els dos actors principals de l'espectacle han anat fent progressos, ara l'un, ara l'altre picotejaven, no pas al mateix temps. Són pocs solidaris, trobo, n'hi havia per tots! de cop hi ha hagut una revolada i tots, menys un que semblava malaltó, tots els coloms que hi havia a la plaça, han pres volada, una curta volada per arribar alhora a l'envoltori de la meva magdalena, Feien un goig! demà repetiré la jugada i m'emportaré la màquina per filmar l'escena. Ah, per descomptat que tornant de les compres del mercat, he recollit el paper de terra i l'he depositat on calia. Faltaria més!
Per cert, últimament, deu ser cosa de l'edat, confonc paraules tot i que m'esforço en buscar motius per recordar-les. Una d'elles és, justament, la paraula: magdalena. Quan la demano, no sé perquè, potser perquè també comença amb m, el primer que em ve al cap és merenga. per acabar-ho d'arreglar la vull sense sucre, cosa que per una magdalena pot ser factible, però per una merenga... no sé, no sé.
Ah, i encara pitjor, quan vull explicar que em fa mal el genoll de la pròtesi, la paraula que comença igual i que em surt espontània és: pròstata! i ja sóc la Montserrat!
Que què té a veure això amb el títol de COLOMS? i jo què sé, escric tal com raja, que estic de vacances!
Són vacances i tinc pocs plans. El forn de prop de casa on cada matí acostumo comprar una magdalena, està tancat, així que avui, anant cap al mercat n'he comprat una a un forn proper i després m'he assegut a un banc d'una placeta veïna per menjar-me-la. La placeta està molt concorreguda de coloms i jo i la meva menja hem estat el seu objectiu. Primer de lluny, després més a prop m'anaven vigilant, sobretot un que semblava el cap. Quan he acabat, he deixat a terra l'envoltori. Ja sé que no s´ha de fer, que per això tenia una paperera al costat. Ja sé també que els coloms no són ben vistos a les nostres ciutats, però volia veure què passaria, Era un experiment! doncs ha resultat tot un espectacle. Primer s'hi ha acostat un, a poc a poc, a l'expectativa, desprès ha arribat un altre i s'han enfrontat. Cap s'ha atrevit a provar la menja fins que jo m'he retirat a un banc més llunyà. Mica en mica els dos actors principals de l'espectacle han anat fent progressos, ara l'un, ara l'altre picotejaven, no pas al mateix temps. Són pocs solidaris, trobo, n'hi havia per tots! de cop hi ha hagut una revolada i tots, menys un que semblava malaltó, tots els coloms que hi havia a la plaça, han pres volada, una curta volada per arribar alhora a l'envoltori de la meva magdalena, Feien un goig! demà repetiré la jugada i m'emportaré la màquina per filmar l'escena. Ah, per descomptat que tornant de les compres del mercat, he recollit el paper de terra i l'he depositat on calia. Faltaria més!
Per cert, últimament, deu ser cosa de l'edat, confonc paraules tot i que m'esforço en buscar motius per recordar-les. Una d'elles és, justament, la paraula: magdalena. Quan la demano, no sé perquè, potser perquè també comença amb m, el primer que em ve al cap és merenga. per acabar-ho d'arreglar la vull sense sucre, cosa que per una magdalena pot ser factible, però per una merenga... no sé, no sé.
Ah, i encara pitjor, quan vull explicar que em fa mal el genoll de la pròtesi, la paraula que comença igual i que em surt espontània és: pròstata! i ja sóc la Montserrat!
Que què té a veure això amb el títol de COLOMS? i jo què sé, escric tal com raja, que estic de vacances!
l´Autor

129 Relats
524 Comentaris
116498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83