Coherència dolorosa

Després de dos anys, en Ricard i la Sònia han trencat.
Han decidit, bé, la Sònia ha decidit tallar, deixar aquella relació. Realment, no estaven bé.
Eren molt joves com per passar-se la vida discutint d'aquella manera.

La Sònia, a més, havia conegut un altre noi, qui tot i ignorar-la, l'atreia.

La Sònia va pensar que estava fent-li més mal així a en Ricard.

La Sònia va veure tots els defectes de la seva parella, tot es va ferun munt... i encegada per un destí morbós i desconegut...

La Sònia, la va cagar.


No era el primer cop que ho deixaven. En Ricard, bojament enamorat d'ella, li havia permès i perdonat de tot. I ella i la seva pressa per viure, li estaven fallant una vegada més.

Ara, la Sònia, un mes després, comença a sentir que l'estima. I que l'enyora. I que l'estima com sempre. I que el troba a faltar.

Ara, la Sònia, comença a veure l'obssesió per l'altre noi, si aquella història anomenada fins llavors somni, es fes realitat, el refusaria. Per què ella no deixa de ser d'en Ricard. Continua imaginant-se un futur amb ell, els dos junts.

La Sònia aquest cop, callarà. Es sent estúpida, cria per no saber el que vol. I és que no ho sap.
En Ricard ha de seguir la seva vida, sense ella, tot i que ara li sembli impossible, tot i que ara li caigui el món a sobre.

"T'estimo Sònia", diu una veu a través del cable telefònic. I la Sònia a de callar, empassar saliva, apretar els ulls per no deixar escapar cap llàgrima i espantar els records que comparteixen, i que en aquelles mil.lèsimes de segon inunden el seu cap, per poder dir " Jo no, Ricard". Penjar el telèfon i esclatar a plorar. Cridant llavors com l'estima, com si, la distancia que els separa no fos suficient com perquè ell no l'escoltés. Cridant sola.

No es planteja tornar amb ell, per no fer-li més mal.
La Sònia fa creure a tothom que està penjada de l'altre noi, qui tan sols li agrada, i que ha superat ràpidament aquesta part del seu passat amb en Ricard.
Però, quan no hi ha ningú, pensa i es despulla l'anima. Sorgeix la veritat interior, la seva veritat... i de cop, tot està signat amb el seu nom: Ricard, Ricard, Ricard...


Després de dos anys, la Sònia ha decidit tallar.

I per primer cop està sent coherent amb el què ha fet, tot i que no amb el que sent, tot i que estigui mentint al món sencer.
L'oblit no sap tornar enrere.