Cercador
Claror
Un relat de: clariana- Compartir:
Queden enrere els dies de foscor, quan caminar per la ciutat que m'estimo amb bogeria i m'entristeix amb intensitat es va convertir en un pes de plom als peus. Ara hi segueixo caminant, cada matí, però el plom és palla.
Un vent que neteja i despentina, mentre camines per la ciutat, fa brillar el sol. El sol encara és fred, tot just es desperta d'un hivern plujós.
Ja ha arribat la primavera.
l´Autor
41 Relats
60 Comentaris
33472 Lectures
Valoració de l'autor: 9.34
Biografia:
Em defineixo com una persona nòmada, talment com els nostres avantpassats. Visc navegant, i sentint que formo part de tot allò que els meus peus trepitgen.La meva llar és vora el mar, l'aigua em dóna l'equilibri.
Es bo descobrir molts camins que al final no arriben enlloc i et porten a tot arreu, mentre els trepitjes pots trobar moments de felicitats.
Sembla una paradoxa... oi?
Últims relats de l'autor
- Rakkautta
- Ploro a bots i barrals
- Quan el sol es pon
- silueta
- Cosmos i caos
- La vida d'una formiga a l'ampit de la finestra
- Comparteixo parets
- Trencadissa
- Em falta temps, però em sobren hores
- Si la natura s’enfada, les ànimes tremolen
- Xuclar i endrapar
- ÉS AIXÍ BABY
- Muts i a la gàbia.
- Contradiccions
- Anhels